Soledat

Un relat de: Banbebo

Observo la soledat. O ella m'observa a mi. Ja ni això tinc clar. Miro al meu voltant. Potser un dia jo també vaig ser petit, com ells. Tanco els ulls. Miro enrere, bé: intento mirar enrere. No puc. No hi ha res. Foscor.
Crits. Rialles. Estan jugant, s'ho passen bé. Somric amb tendresa. Desitjaria poder saber si jo vaig ser així. Tanco els ulls. Intento mirar enrere. La mare em saluda. Està preciosa. Recordo la seva olor, olora a aquell sabó que feia servir. Solia dir "aquest tros de sabó em deixarà ben tocades les mans!" i llavors es girava i em mirava tendrament, i jo, tot brut de fang me'n penedia per un moment de ser petit i arrebossar-me per terra.
Crits. Rialles. Obro els ulls. Segueixen jugant. De sobte el petit em mira. Sap que l'observo, em somriu, s'acosta i m'acarona la mà. La meva pell s'estremeix al contacte amb la seva. M'aixeco de la cadira. Giro el cap, busco... allò. M'hi apropo. El que veig no m'agrada. Em costa pensar que una pell tan arrugada un dia va ser com la d'ells. Em costa imaginar que un dia els meus ulls tenien tota una vida per endavant.

Torno a seure. No ho entenc. Ja fa mitja hora que són aquí. I no apareix ningú. No entenc què hi fan aquí. Potser esperen fins que arribi algú. Vés a saber.
Tanco els ulls. La mare plora. Me'n vaig de casa. Lluny. No sé on. Pugem a una furgoneta, estem tots arreplegats però riem. Ens porten d'aventura a la muntanya. Arribem al destí. Ens donen una... allò. Sí, allò mateix. Serveix per eliminar als enemics. Quins enemics? De què va això?

Obro els ulls, em cau aigüeta per la cara. M'aixeco de... d'on estic assegut. Giro el cap, busco... allò. M'hi apropo. El que veig no m'agrada. La persona que tinc davant és un desconegut que em recorda a algú. A algú que vaig conèixer fa temps. A... em recorda a... em recorda a mi! És algun dels meus.... algun dels altres fills dels meus pares?

Torno a seure. No ho entenc. Fa mitja hora que són aquí. Aquests nens no paren de mirar-me.
"Marc, tu creus que el iaio ens entén quan parlem?"
"No ho sé, a mi em fa pena, sembla que no ens conegui"
"A mi m'agradava quan ens portava a passejar de la mà"
"Ja, ara és un rollo"

Comentaris

  • Ningú està sol[Ofensiu]
    nousica | 13-05-2006

    Ningú no està sol. Reconec aquest sentiment. Jo també el tinc de vegades, però no sé ,no estàs sol. Jo et llegiré.

l´Autor

Banbebo

9 Relats

36 Comentaris

14512 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00