SOLEDAT

Un bon poema que dius molta sinceritat, perquè saps que ell tornarà...
Realment està buit, amb aquests versos. Bons sentiments.
M'ha agradat aquest poema molt.
Cordialment.

Pot tenir coses bones a vegades però és com tot... millor no abusar-ne...
Un sentiment ben descrit en el teu poema
Salutacions des de Mataró
Joan

Somniar, de moment, surt de franc... Tal volta és l'únic recurs que ens resta per a sortit de la monotonia i la pressió social de la vida moderna. La solitud també fa anys i com més en passen més patent es fa aquesta. Comptat i debatut , venim sols al món i ens n'amem sols també. Un poema concís, però gran en significança, Nil.

La soledat pot ser la més nombrosa de les companyies. Si estem en presència d’una altra persona, simplement estem amb aquell ésser humà. Però si estem sols, i per tant podem estar amb qui volem o no, és quan es presenten tots els fantasmes i demés presències que no es poden tocar però sí sentir, tant intensament o més que si es materialitzessin en carn en aquell moment. La soledat és la possibilitat de tenir-ho tot, de recordar-ho tot, de estar amb tots, és la llibertat de les neurones... L’única pega és quan a les persones els hi fa mal aquesta senyora, quan se’n volen desempallegar i no poden...