SOLEDAT

Un relat de: kefas

On sóc ?
Estic buid ?
Noto que m'omple
un perfum suau,
un frec càlid,
una mirada còmplice
Ets aquí ?
La veig en la penombra.
Somriu i se'n va.
Sé que tornarà aviat.

Comentaris

  • Així...[Ofensiu]
    Nil | 12-08-2018 | Valoració: 10

    Somniar, de moment, surt de franc... Tal volta és l'únic recurs que ens resta per a sortit de la monotonia i la pressió social de la vida moderna. La solitud també fa anys i com més en passen més patent es fa aquesta. Comptat i debatut , venim sols al món i ens n'amem sols també. Un poema concís, però gran en significança, Nil.

  • No estàs buid[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-08-2018

    La soledat pot ser la més nombrosa de les companyies. Si estem en presència d’una altra persona, simplement estem amb aquell ésser humà. Però si estem sols, i per tant podem estar amb qui volem o no, és quan es presenten tots els fantasmes i demés presències que no es poden tocar però sí sentir, tant intensament o més que si es materialitzessin en carn en aquell moment. La soledat és la possibilitat de tenir-ho tot, de recordar-ho tot, de estar amb tots, és la llibertat de les neurones... L’única pega és quan a les persones els hi fa mal aquesta senyora, quan se’n volen desempallegar i no poden...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: