Soledat social

Un relat de: Bonhomia

Sona l'amor com un prec. La música de la majoria de les ràdios te n'impregna. És clar que hi ha excepcions. Però, generalment, això es compleix.
La soledat, partint d'aquest exemple, pot ser abrumadora.
Però qui pateix aquesta soledat, la pot salvar? Tothom, o gairebé, es troba amb consells que li dónen la seva família, amics, coneguts, terapeutes, altres,... i , moltes vegades, no hi ha manera. Per què seguir parlant de la soledat si jo ara mateix no em sento sol ni puc salvar-ne ningú? Doncs perque és un tema molt interessant per a molta gent.
La soledat ha de ser nítida, no hem de trobar a faltar altres persones si no és d'una manera positiva, doncs arruïnem els nostres sentiments. Amb la paraula "nítida" vull dir que la soledat ha de ser quelcom positiu, i això està a les nostres mans, i d'una manera no tan difícil.
Posem per cas una persona que s'acaba de divorciar i ha perdut la custòdia dels seus fills. Per què s'ha de mantindre capbussat en aquest tipus de bruixeria de records i ment destrossada? Es pot dir que la qüestió és senzilla. Però m'entendreu si us dic que a aquesta persona això no li serveix de res.
Seguint, aquesta persona pot tenir problemes amb l'alcohol o les drogues, o qualsevol altra referència social decadent que el portarà a un centre de rehabilitació, aquesta persona patirà molt més del que "li toca".
Així doncs, per què es busquen aquest tipus de solucions? Perque la persona se sent desesperada, mancada de la vida conjugal que tant troba a faltar ( estem parlant de soledat ) i dels seus propis fills.
Si aquesta persona, molt més sortosament, afronta el seu del.liri d'una manera "raonable", tot i així és difícil que sigui feliç. Es tracta, doncs, de paràmetres socials establerts. Per què? Doncs perque l'origen de la família, per molt que insistim en negar-ho, es troba en la història des de temps immemoriables ( les primeres tribus ja s'organitzaven en famílies ) com una pauta a seguir, però aquí ja no parlem d'amor, parlem d'un modus vivendi pensat, estratificat, molt més tard institucionalitzat i també obligat.
Ara hom té el dret de triar? Més aviat no, això és molt relatiu, en el sentit de que la societat ja ens duu a pensar com els demés, a comparar-nos i a amotllar-nos. Això és completament superficial pel que fa a l'amor, encara que aquest es pugui sentir, però parlem de la pèrdua de l'amor, i del per què d'aquesta enorme insatisfacció.
Hem de tenir en compte, doncs, que estem vinculats sentimentalment a la societat, no a la humanitat, que des de sempre ha sigut limitada, per tant ens queda això, la societat.
Podem tenir sentiments socials? Si, és clar, però són completament falsos i fora d'òrbita.
Així, només ens tenim a nosaltres mateixos, amb la nostra fortalesa potencial. I és que s'ha de potenciar. Vivim en un món esquizofrènic, això vol dir que depenem d'una cosa per fer-ne una altra, i vet aquí la trampa. Però si centrem totes les nostres forces en nosaltres mateixos, aquesta soledat de què estic parlant simplement se'n va, perque és falsa.
I ara arriba el moment de dir: ens seguirem relacionant, amistats, amor,etc., però ho farem de debò, doncs haurem anul.lat el prejudici social.
I a partir d'aquí podem analitzar i treure infinites conclusions de com ens limita aquesta societat falsa, esquizofrènica com he descrit, i que ens duu al patiment complet: si la soledat és a les nostres mans, la societat també, doncs són pensaments erronis que cal superar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.