soledat, em fas por !

Forta, freda, malferint-me els sentits va apropar-se del meu ésser amb l' intenció d'esquinçar els fils subtils de l'esperança.
M'agafa de la mà i em convida novament a ballar la dansa de la tristesa, inconscient, em deixo fer, m'ha vençut, un cop mes...
De nou l'espero, estirada en el meu llit, contant els segons perduts que cauen sense deixar cap rastre.
El silenci seu al meu costat, pacient em xiuxiueja paraules mortes a cau d'orella i tots dos observem com es presenta...
Discreta però amb fermesa. Procurant atènyer el seu objectiu, esmicolar amb molta cura totes i cadascunes de les possibilitats que puguin provocar-me un somrís, omplint de llàgrimes la meva mirada, trencant-me la realitat a la cara, follant-me cada nit avans de anar a dormir...
I jo sense poder fer-hi rés la miro i caic als seus peus, vençuda, perduda, esperant un altra jugada, potser demà...

PUTISIMA SOLEDAT !!!