Soledat - Companyia...

Un relat de: onatge

Soledat - Companyia...



Per carrers i places
hi ha gent que
es troba sola.
La soledat és el mal
del nostre segle.
Vivim amb absoluta
independència per no dir
indiferència uns dels altres.

La companyia i si és amb amor
és el gran tresor.

A la ferida del temps, soledat.
A la rosada de l'albada, soledat.
Entre cos i cos sense amor, soledat.
Sols amb l'abraçada de la mort, soledat.
Entre el somni i la realitat, soledat.
Entre els somriures de cartró, soledat.
En la vellesa dels anys, soledat.
Sol entre molts diners, soledat.
Entre el dibuix i el desig, soledat.
I en la soledat, més soledat.

La carícia de la mirada d'un gat, companyia.
El florir del cor d'una rosa, companyia.
La pluja a la pell, companyia.
En el caliu del poema, companyia.
Entre les llàgrimes i la lluna, companyia.
Entre foc i flama, companyia.
Entre néixer i morir, companyia.
Conjugar el verb en els teus llavis, companyia.
Sembrar el crit de viure entre cos i cos, companyia.
Entre tu i jo, companyia.

A la tardor dels anys de viure
l'enyorança de mirar enrere.
Si només sents les campanes
del campanar, buidor.
Si la rosa no té espines, buidor.
Si no té arrels enlloc, buidor.
Si el teu interior ressona sense cap eco, buidor.
Si les ninetes no s'abracen
amb la mirada, buidor.
Si camines pel carrer i no
t'acompanya ni la mirada, buidor.
Si creus que els vents han
fet caure el teu estel, buidor.
Si no et deixes penetrar per la vida, buidor.
Si creus que tu ets la buidor, més buidor.
Si no sents ni fred ni calor, buidor.

Passeja i escolta
el teu silenci,
ell és la teva veu...

Cerca en el teu interior,
allà hi ha la companyia.
Que els teus sembrats de vida
siguin fèrtils a la pluja,
de tu florirà el bon fruit.

onatge

Comentaris

  • Dama de la tendresa[Ofensiu]
    Carme Raichs | 08-01-2008 | Valoració: 10

    Onatge, he comensat a llegir els teus poemes, i veig que són amarat una immensa tendresa. Tu ets l'aigua de pluja que alimenta la nostra terra.La terceta de quasi el final la he trobat gènial; con aquests dos versos:"Que els teus sembrats de vida siguin fèrtils a la pluja".
    Deixem que et faci una confidència. Sempre m'endinso en el meu silenci, ja que ell, m'ompla de paraules.
    T'ha aniré llegint els teus versos tan culpidors. Una abraçada.
    carme

  • Soletat, companyia.[Ofensiu]
    Frida/Núria | 22-10-2007 | Valoració: 10

    buidor, però un magnífic final.
    Gràcies company per la visita.

  • M'han agradat...[Ofensiu]
    Bianca | 06-08-2007 | Valoració: 9

    M'han agradat les teves paraules. És curios que segons les sensacions que percibim podem sentir-nos tan sols o sentir que estem acompanyats d'allò que ens envolta.

    M'agradat sobretot el troç en el que dius:

    Passeja i escolta
    el teu silenci,
    ell és la teva veu...

    Escoltar el silenci... això no ho fem gairebé mai i crec que és la millor manera de coneixer realment els nostres pensaments i percebre els nostres sentiments.

    Una abraçada.


  • joc de contrastos[Ofensiu]
    Dolça | 03-08-2007 | Valoració: 10

    Senzillament colpidor. Genial.

  • Punts de vista...[Ofensiu]
    Densito | 15-07-2007 | Valoració: 9

    Es curios com a vegades ens deixem porta per els mateixos sentiments. De diferent llocs i melodies, deixem escrita la nostra poesia.
    tu amb la teva soledat companya,
    jo amb la puta soledat.
    un peto
    Densito

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392496 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com