Solcs humits

Les paraules justes, curosament seleccionades, que permeten al lector deixar-se seduïr per la temptació que abranda el missatge. Només el perfiles, n'esbosses simplement la silueta: és un joc d'erotisme molt i molt sensual. Erotisme no és sexe desenfrenat (és clar que pot ser el camí per arribar-hi, hehehe!), i permets al lector que es faci seva l'escena.

A mi, com a la Sílvia, l'estrofa primera (la que segueix a "Solcs humits", és la que més m'agrada. Descrius l'efervescència de la passió com una possessió "per milers de dimonis", i això m'ha cridat molt l'atenció. És enginyosa, aquesta imatge/comparança. El "plaer pel pecat", com deien els "savis", i avui tan en boca de tothom per ironitzar o dir l'eufemisme de fer l'amor.

Una única observació: la sonoritat del sisè vers és complicada. "Solcs xops": m'ha costat llegir, potser perquè hi ha moltes consonants "fortes" ("c"/"s"/"x") que sonen amb ganes. Però bé, és una mera puntualització.

De jocs de paraules n'hi ha molts a la penúltima estrofa. "fam de focs", que alhora té certa semblança amb l'últim vers, "un joc pur".

A l'última estrofa sembla que diguis "deixa't portar". Realment, molt temptador, Glòria!

Aquest poema me'l clico a favorits. És un poema per a xiuxiuejar a cau d'orella, hehehe!

Gràcies pels teus comentaris i seguim en contacte!!!

Una abraçada,

V.

"...
nits i dies
esdevenen
fam de focs
que assoleixen
en moments
de tendresa
un joc pur."

aclaparadora la musicalitat d'aquests versos.... el desig que esdevé fam de focs d'un joc tendre, pur.

Meravellosa creació, Lavínia. Té un ritme i una sonoritat que el fan un poema preciós.

Una abraçada enoooooorme, fa molts dies que et tinc al cap, per comentart-te. Espero seguir llegint les teves obres d'art!

Un petonasset.

...destil·lada. Com sempre, arribes al nucli i cada paraula, es la teva alquímia, és en si mateixa poesia.
M'encanta la teva obra, la capacitat de la teva sensibilitat.

Un petó molt gros.

Sé que arribo tard per dir-te tot el que m'ha fet sentir aquest poema teu. Els que l'han comentat abans que jo ho diuen millor que jo no ho podria dir. Però és preciós i en especial aquest final, "què simple és tot", quina certesa més gran. Una forta abraçada.

empetiteixo de valent cada cop que us llegeixo. Captiveu la meva ànima, i friso en llegir-vos de nou.

OhCapità, emmudeixo i m'empapo de vós!

Vaig dir que tornaria quan disposés d'un moment. Ara l'he trobat. Però en aquest impàs de temps has rebut ja tants comentaris que no sé què hi puc afegir, jo.

Et vaig avançar que m'havia agradat. En tot cas ara afegeixo: molt.

M'agrada aquesta recitació en primera persona, on la veu poètica s'immergeix des del primer instant en el poema: és posseïda per milers de dimonis.

I em pregunto: qui són, exactament, aquests dimonis? O què són? El desig fet plural? La passió? O tal volta les idees, aquells pensaments que se'ns escapen, fugissers, i volen lliures i sense control?

Signifiquin o simbolitzin el que sigui, el que està clar és que mercès a ells s'aconsegueix el joc pur que tanca l'estrofa. Un joc pur que també és fruit d'un moment de tendresa.

I el final: magistral, Lavínia. Remarcat en una negreta que no només ens mostra la importància del missatge: (I guaita / que simple / és tot!), sinó que també ens ajuda a traspassar el llindar del canvi de to.

Perquè si el poema s'inicia escrit en primera persona, també cal dir que esdevé una mena de monòleg o parafraseig interior de la poetessa. Una reflexió, un pensament cap a ella mateixa.

Els tres darrers versos, col·locats entre parèntesi, escapen d'aquest esquema i es dirigeixen a un algú no definit explícitament. Un algú amb qui s'han compartit aquests moments de tendresa.

Sí: et vaig dir que m'havia agradat. Ara rectifico: m'ha encisat.

Un petó,

LLIBRE

un = aquest vocabulari vestit de festa però sense que sigui massa refinat...
dos = aquesta difuminació de la idea central de la vivència del poema que fa que el lector (si és sincer) dubti del ple descobriment que amaga subtilment...
tres = aquest final!!!!! "i guaita, què simple és tot"
bestial!!!!!!
tres diamants per a una poetessa elegant!!!
una abraçada!

visió més delicada i alhora incisiva del fet eròtic!

Què simple (i que maco!) pot ser tot, des de la teva sensibilitat.

Un fort petó.

Amb la decisió que parles, amb la vivor i amb la joia que traspues, jo diria que ets...guapíssima. Una dona d'èxit.

No ho sé si he encertat però de totes maneres m'ha agradat el teu poema.

és una passada Lavínia per a MOLTS anys!!!

Oi tant que és simple!

Perquè les coses més belles són les que ho són quan no tenen motiu de ser-ho... simplement simple!

Molta tendresa condensada en poquetes i ben trobades paraules, Lavínia. I la cadència justa per deixar pas a la imaginació.

Moltíssimes gràcies (també pel darrer comentari) i una abraçadassa!

m

Lavínia, realment saps com fer regalimar la sensualitat entre les teves paraules.
Un poema breu i ple de sentit en què s'hi troben entreteixits el desig i la tendresa.
És com una música que espetega lleus espurneigs entre gotes de nèctar.
Alhora que la contundència del foc que tot ho abrasa aquí pren també una imatge purificadora i excelsa.
Intens i fascinant!
Una abraçada!

Feia dies que no et llegia i ara ho faig gratament. M'agrada molt aquest poema, Lavínia, ple de sensualitat, expressada en poques paraules, les justes. No cal més. Has trobat la simplicitat. La simplicitat d'uns moments eterns.

Gràcies!

No ho he sabut veure mai així, però em satisfà que algú en poques paraules pugui ser tan suggerent.

Mik

Tendre i fresc, amb una sonoritat impactant i dolça alhora.

Passió i tendresa extreta de cada instant de vida. Qui pot demanar més...
Tan senzill en essència i tan difícil de comprendre moltes vegades!

Un poema vitalista i net!

Molts petons!

L'he trobat boníssim! Molt directe, amb força. Bueno, ara no tinc temps de llegir-te res més perquè he de tornar a l'insti! A la tarda, quan torni, et llegiré algun poema més. Em podries dir algun, dels teus, que t'agradai especialment? Bueno, me'n vaig que faré taaaaard!!! petonets!!

laura^^

Amb paraules ben senzilles es veu tot més clar.

Predominen monosíl·labs sense ombres, paraules tendres per descriure un paisatge de la manera més bella i natural.

Visualment el poema també és sensual i ressaltes el més important.
És evident que et quedes amb l'essència dels mots.

Una abraçada Glòria!

Quina força! Quina embranzida!! M'ha agradat MOLT! Tens una gran habilitat en la tria de les paraules i en el trenat que en fas d'elles.

Tot plegat li dóna un aforça extraordinària. Et felicito. Tens una energia i una vehemència fora mida. D'ella en treus vertaderes fonts d'expressió, convincents, commovedores, impactants

Una gran abraçada!!

De moment només dir-te que he trobat aquest relat nou, i que m'ha agradat.

Algun dia tornaré per comentar-te'l amb més temps. Ara només fer-t'ho saber.

Això sí: remarcar que la segona estrofa té una força increïble.

Posseïda
per milers
de dimonis
que escorcollen
en muntanyes
solcs xops
de desig

(quan pugui tornaré... no dono l'abast).

Un petó,

LLIBRE