Sola

aquesta sensació! La solitud és bona quan la busquem, no quan la trobem sense cercar-la.
Veig que, aquest poema, el vas escriure al 2007. Espero que ho hagis superat i que ja no estiguis SOLA.
Una abraçada.
Nonna_Carme

A tots aquells, que em busquen parella i em diuen que estic sol, els hi dic: Jo visc sol però no n'estic pas de sol. Clar que no tots som iguals. La diferència és el que fa interessant la vida. Sinó tot seria d'un color. Una abraçada. Sempre algú pensa en nosaltres.

...m'han atret cap aquest poema. Crec que han estat una bona força inspiradora i, espero, un solatge per a un missatge positiu i d'esperança.
Arribo al teu poema quasi a les envistes del 2008, moment màgic aquest per fer recapitulacions, propòsits i plans de noves maneres de viure.
Et desitjo que et vagi bé. I que la soledat, la tinguis només quan lliurement la triïs, en els moments màgics que cal reservar-se per a un mateix, i que tinguis en els altres moments la millor companyia.
Ah! A RC jo he trobat moltes companyies que, si no substitueixen les "reals", sí les complementen...
Un petó,
franz

de sola. Sempre, encara que no t'ho creguis, hi ha algú. Pensa un xic i el descobriràs. Present, amic, oportú. A qui recorres quan necessites quelcom? Si no se t'acut ningú, passat pels meus relats, te'ls presto quan vulguis.
Em quedo amb:

"Mires al sostre i penses
que potser ja és hora d'afrontar-ho. "

Es necessita molt de valor i fortalesa per afrontar quelcom així, i enmig de la solitud. Endavant, sempre endavant.

Mil gràcies pel teu comentari.

Per acomiadar-me, un desig:

"Que el 2008 sigui tan màgic com somies".

Una abraçada plena d'escalfor i tendresa.

Es curios pero mai acabes de descubrir la persona que tens al costat, a vegades idialitzem, i quan profunditzas i veus les mentides, la manca de sinceritat encara dol mes. Pero es ben cert que sola es superen tantes coses.