sola

El meu dolor no és un dolor nou;
és un dolor antic, conegut,
un vell amic al que de tant en tant
i en el recórrer dels anys
vaig trobant per els camins
de la meva vida.
Sé que és suportable,
sé que no em matarà,
però ara el sento
amb tanta intensitat,
que crec que l'exhalo
per tots els meus porus.

Perquè tot el toco
se'm desfà a les mans?,
perquè ho espenyo tot ?.

No pot ser que sempre
em toquin les pitjors cartes.
Potser soc jo
que no sé jugar.
Potser hi poso massa cor.
Ara em queden molts dies
d'escoltar musica per plorar,
moltes nits sense dormir,
moltes preguntes sense resposta.
Em queda el teu record
que em crema a la boca de l'estomac,
que em fa tant mal,
que passa per davant jo burleta.

Com potser que m'equivoca's tant?...

Demà es Sant Valentí i jo no tenc ningú a qui estimar...