sola

Estic sola en quest món
Sense ningú a qui estimar
Et busco desesperadament
Per tot arreu on vaig
Però mai hi ets.
Quan veig la felicitat
De la gent del meu voltant
Perquè han trobat aquest amor
A mi s'em entristeix el cor
S'em apaga el sommriure
I em submergeixo en el
Meu gris, trist, fre i dol món.
Un món on no hi ha res bonic
On les paraules són punyalades,
Les mirades trets disparats
Amb la pistola de la prepotència
Els somriures es transformen
En la més pura amenaça,
El meu món és una guerra constant
De mirades, paraules i somriures
Jo no tinc armes
Perquè la meva única arma
És l'amor, un amor
Que encara no he trobat
Un amor que amb el pas dels dies
Crec que és més lluny
Però a la vegada
Més a prop d'acabar
Amb els somriures, les mirades i les paraules
I portar-me a un món nou de felicitat
On les mirades són somriures
Els somriures paraules boniques
I les paraules mirades plenes de tendresa.
Però aquest món és un somni,
Un impossible, una ficció que
No es farà realitat
Però tot i està sola dins d'un món
Gris, trist, fred i sol
M'agrada somniar desperta
Que el meu món un dia canviarà.