Sola i Prenyada

Què collons devia estar pensant el dia que vaig decidir que seria mare soltera? Osti això és com una multiplicació per un número de moltes xifres del mal de queixal. Tan agradable i fàcil i meravellós que és el moment de concebre'ls, sobretot el moment precís aquell que no hi ha paraules per explicar-lo, l'orgasme en si vaja, i tan dolorós i angoixant i ridícul que és el moment de parir-los. I això que tot just estic a la fase de les primeres contraccions. No em vull ni imaginar el moment clau de l'expulsió a l'exterior. Si a vegades fa mal segons quina titola imaginat un cap d'un nadó! Que em fotin l'epidural o el que vulguin que ja començo a delirar de dolor. I ara perquè no funciona aquesta merda de timbre? Serà possible, jo aquí morint-me i el personal dinant tant tranquil·lament i explicant-se les orgies del cap de setmana. No si... encara m'hauré de prendre al peu de la lletra la idea de tenir-lo sola. Si, més sola que la una! Però es pot saber on s'ha fotut tothom? Que hi ha una amenaça de bomba o què?! Merda que estic dilatant a tota pastilla. Que vingui algú que al final em moriré de por. Ara si tingués un marit aquí ho estaria filmant tot amb la càmera i posaria aquella cara que no saps si és de babau, d'imbècil o d'estar a punt de desmaiar-se. El fet és que tampoc tindria capacitat de reacció per cridar ningú o sigui que no em treu d'enlloc un marit ara mateix. Ni ara ni mai perquè quan el nen creixés li ensenyaria coses inútils com el futbol, el sofà, aquella manera tan desagradable de mirar i parlar de les dones, a posar-se en contra meu sempre que convingués... massa merda tot plegat. I els que diuen que un nen ha de créixer amb la figura d'un pare i una mare que s'ho facin mirar perquè deu fer dies o anys que no miren les noticies. O que no es miren al mirall. A veure hi ha algú en aquest hospital de merda?! Estic cansada d'esperar i de fer respiracions que encara em foten més nerviosa! A més em sembla que ja surt el cap. Osti el cap! El cap! Que ja és aquí! Ja és aquí! Per fi algú. Passeu-ne via que jo ja us he obert un gran camí, de fet he fet tota la feina sola vosaltres només heu vingut a fer acte de presència i a tallar el cordó umbilical. Mita'l el doctor tu, com aquell que talla la cinta en una inauguració. Ja em podia quedar a casa i tenir-lo a la banyera. Total el taxi m'ha sortit caríssim.