SOLA I NUA

Un relat de: aurora marco arbonés
SOLA I NUA

Daurada pel sol que l’acarona,
la pell resplendeix damunt la sorra,
després del bany que l’ha vitalitzada.
Les ones són dolces a l’albada,
venen i es retiren sense pressa
deixant un reguitzell d’escuma flonja
i un collar de petxines soterrades.
Belluga el cos per sentir un glop de vida,
la sang que fa viatge per les venes
i el cor que repeteix el seu batec.
Està sola enmig d’aquella cala
somiada tants cops durant l’hivern!
Sola i nua, integrada a la natura
com els éssers de la mateixa espècie
que visqueren allí en la nit dels temps.
Sola i nua en la platja desolada
amb l’encís de l’aurora matinera
que va obrint les portes de l’orient.

Comentaris

  • Merci pel comentari, Aurora[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 08-08-2016

    Doncs la veritat és que mai he estat més lluny de París, cap al nord, i d'Extremadura, terra endins. Però no deixo de somniar. Fins i tot em creo idees que em puguin servir per a fer aquests tipus de somnis realitat i doncs això, que mai se sap. Sempre queda la incògnita.


    Sergi : )

  • Deliciós[Ofensiu]
    brins | 06-08-2016 | Valoració: 10

    Un poema bellíssim, Aurora, cada paraula respira pau.

    El moment en què el nostre cos gosa escoltar l'ànima, a més de la música del mar, és sublim, i tu l'has sabut convertir en poesia. Felicitats!

    Una abraçada,

    Pilar

  • Calor llunyana[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 30-07-2016 | Valoració: 10

    Ara que estic tot capficat en les meves coses en plena ciutat, m'ha resultat agradablement somniador, això.


    Sergi : )

  • Súblim![Ofensiu]
    Núria Niubó | 26-07-2016 | Valoració: 10

    Oh! Quin goig!
    Sola i nua, pell i sorra, albada... aurora...

    És com una catarsi.
    Delicat i súblim.

    Petons d' escuma en la pell bruna.
    Nûria

  • Quina llàstima[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-07-2016

    no ser jove perquè m'agradaria experimentar aquesta sensació. Ha de ser una meravella I si al mateix temps et desprens dels neguits que et torben , millor encara.
    No sè quins escrits teus m'agraden més: si els seriosos o quan fas gala del teu bon humor. Millor dit: sí que ho sé: TOTS.
    Una abraçada, Aurora.

  • Olga Cervantes | 24-07-2016 | Valoració: 10

    Tinc la sensació que m’has estat espiant, quan alguna matinada he anat a la platja a banyar-me amb la sortida del sol.
    M’ha encantat el títol de la teva poesia, perquè és el resum perfecta d’aquest bany i una metàfora de la llum i la pell.
    Una forta abraçada
    Pinya de rosa

  • L'encís de l'Aurora[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-07-2016 | Valoració: 10

    Com l'encís de l'aurora matinera envoltada de natura, roques i blaus. Veig la cala del Crit, a Palamós, lliure i verge de natura. Un plaer bestial aquest de banyar-se nu a primera hora del matí. Un poema refrescant com un gelat de meló. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Perdó[Ofensiu]
    tapisser | 20-07-2016 | Valoració: 10

    Hola Aurora, bona tarda.
    No voldria haver-te molestat amb el meu comentari sobre l'Alzheimer de l'altra dia.
    Em vas ben espantar.
    A mi em varen diagnosticar una esclerosi que després va resultar ser una altra cosa Neuronal. Camino malament, vaig amb bastó però, de moment, sóc completament autònom. Per això, possiblement, tinc la pell més fina quan sento notícies de malalties poc desitjades, a gent del meu entorn (i encara més quan em tenen pel seu humorista de capçalera)
    De nou perdona'm.
    No sou mentiders ni maça mala gent els poetes, el que passa...

    La poesia és un joc on, sota una realitat aparent, hi apareix una altra d'insospitada.
    —Joan Brossa (Barcelona 1919-1998)

  • Natural[Ofensiu]
    Naiade | 19-07-2016 | Valoració: 10

    Un bonic poema relaxant i tranquil, on pots gaudir d'aquest bany iniciatic o de renovació de la teva protagonista. Com sempre que et llegeixo em resta la pau que saps transmetre.
    Una forta abraçada i Bon estiu

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

189 Relats

1677 Comentaris

151080 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.