SOLA I NUA

M'agrada aquest poema on el sensualisme s'expressa amb la mateixa finesa que el dringar fi del cristall de Bohèmia, on les formes corporals femenines es fonen amb la placidesa de l'entorn. Llegint-t'ho em remet al gran escultor nord-català Arístides Maillol, aquell que sabé plasmar pla bé les noucentistes formes corporals de la dona catalana. Sorra!, llum!, aigua...!. Un perfecte maridatge amb la natura i això, Aurora, t'ho diu un que ha experimentat aitals semblants sensacions que tan magníficament descrius. Perquè, cal que sapigues, que hi va haver un temps, essent jo força jove!, que vaig creure'm bella estàtua grega naufragada a la sorra. Bon any! Nil.

Doncs la veritat és que mai he estat més lluny de París, cap al nord, i d'Extremadura, terra endins. Però no deixo de somniar. Fins i tot em creo idees que em puguin servir per a fer aquests tipus de somnis realitat i doncs això, que mai se sap. Sempre queda la incògnita.


Sergi : )

Un poema bellíssim, Aurora, cada paraula respira pau.

El moment en què el nostre cos gosa escoltar l'ànima, a més de la música del mar, és sublim, i tu l'has sabut convertir en poesia. Felicitats!

Una abraçada,

Pilar

Ara que estic tot capficat en les meves coses en plena ciutat, m'ha resultat agradablement somniador, això.


Sergi : )

Oh! Quin goig!
Sola i nua, pell i sorra, albada... aurora...

És com una catarsi.
Delicat i súblim.

Petons d' escuma en la pell bruna.
Nûria

no ser jove perquè m'agradaria experimentar aquesta sensació. Ha de ser una meravella I si al mateix temps et desprens dels neguits que et torben , millor encara.
No sè quins escrits teus m'agraden més: si els seriosos o quan fas gala del teu bon humor. Millor dit: sí que ho sé: TOTS.
Una abraçada, Aurora.

Tinc la sensació que m’has estat espiant, quan alguna matinada he anat a la platja a banyar-me amb la sortida del sol.
M’ha encantat el títol de la teva poesia, perquè és el resum perfecta d’aquest bany i una metàfora de la llum i la pell.
Una forta abraçada
Pinya de rosa

Com l'encís de l'aurora matinera envoltada de natura, roques i blaus. Veig la cala del Crit, a Palamós, lliure i verge de natura. Un plaer bestial aquest de banyar-se nu a primera hora del matí. Un poema refrescant com un gelat de meló. Una forta abraçada!

Aleix

Hola Aurora, bona tarda.
No voldria haver-te molestat amb el meu comentari sobre l'Alzheimer de l'altra dia.
Em vas ben espantar.
A mi em varen diagnosticar una esclerosi que després va resultar ser una altra cosa Neuronal. Camino malament, vaig amb bastó però, de moment, sóc completament autònom. Per això, possiblement, tinc la pell més fina quan sento notícies de malalties poc desitjades, a gent del meu entorn (i encara més quan em tenen pel seu humorista de capçalera)
De nou perdona'm.
No sou mentiders ni maça mala gent els poetes, el que passa...

La poesia és un joc on, sota una realitat aparent, hi apareix una altra d'insospitada.
—Joan Brossa (Barcelona 1919-1998)

Un bonic poema relaxant i tranquil, on pots gaudir d'aquest bany iniciatic o de renovació de la teva protagonista. Com sempre que et llegeixo em resta la pau que saps transmetre.
Una forta abraçada i Bon estiu