Sola (1a part)

No sé res; només que el temps que em quedarà estaré sola en aquest món de falses companyies i amor interessat. Amb el temps tot es perd, tot perd la seva gràcia. És efímer. Amistat, sinceritat, confiança, tot perdut. De la mateixa manera que la bellesa i la inocència de la joventut es degrada amb el pas dels anys. Mirar-me al mirall, i veure simplement, un trist reflex de tot el que un dia passat havia estat, de tot allò que havia tingut.
Jo t'estimo. Tu m'estimes. Dues ànimes que es van fondre per amor en un sol cos. Dues ànimes que el temps intenta separar. Ànimes que han estimat. Ànimes que han odiat. Al cap i a la fi, tan sols dues ànimes. Eternitat. Tu i jo.
La mort te la teva vida a les seves mans. Un estira i arronsa. Tu vols quedar-te. És perquè m'estimes? Si… però la mort et desitja. Tu agonitzes. Ella riu. Jo ploro i em quedo sola. O sempre he estat sola? Només tu ho saps; només tu saps si en algún moment m'has abandonat al fons del teu cor. I ara que la mort s'esta clavant en tu, et tancarà la boca, i no et deixarà ni tant sols dir-me una mentida.
Una llàgrima. Llàgrima? O es part de la teva vida que s'escola? La mort s'apodera de tu; esta guanyant aquesta última batalla. I perquè no em declara la guerra a mi també? T'ho ha explicat? Vull ser la seva esclava. Vull que em venci al mateix instant que a tu. Diga-li que no puc viure sense tu, que no puc viure sola. I demana-li que et deixi escopir quatre paraules. Paraules que neguin la meva solitud agonitzant que s'apropa lentament.
Per sempre més sola. No em queden amistats. O la mort els ha vençut, o bé el temps s'ha alimentat del nostre apreci. La mare que vaig estar, ja no existeix. Ja no tinc fills; ara son un home i una dona amb vida pròpia, que no volen veure més enllà d'ahir. Un fill, és el fruit d'un amor sense límits, que a sortit arrastrant-se de l'interior de les meves entranyes, embolicat amb un llençol de sang. Sang vessada al perdre la inocència, a l'estimar-te. Sang vessada al descobrir que la vida no és res més que dues cares d'una mateixa moneda: amor i odi.
I ara te'n vas. Em deixes sola. I hauré d'enfrontar-me al meu món i les meves pors. Pors de no sé ben bé que.
I ara, la teva respiració es para. El teu cor, flama que s'apaga. La sang s'espessa dins les teves venes. Els ulls ja no hi veuen; són com dos petits brillants, només objectes. Sense vida. El teu cos inhert sobre el llit de la nostra vida. Amor i mort, junts. Tu i jo, separats per tota una vida. Ara, tu i mort sereu un de sol; record fet d'ombres.

**
Davant de tot. Mans i mans, acaricien la meva pena. Però l'únic que aconsegueixen és enervar la solitud, que va entreteixint una sólida base, per anar conquerint el meu cor. Un cor que ja no sent res, només buidor. És de gel? No. És d'amor i odi, junts; un de sol. Un cor.
Els nostres fills són al meu costat, un a cada cantó. L'Anna, no para de plorar; el meu braç esquerre esta mullat per les seves llàgrimes. Plora per què no coneixerás al seu fill; per què mai sabràs que a dins hi te una altra vida, arropada i cuidada per la fragilitat de la seva. Ara, mai sabràs que la seva sang alimenta un altre cos, que la teva sang fluirà per les venes d'un nou home.
En Jaume mira atentament a la creu de fusta d'aquesta petita esglèsia. Sé que pensa. Pensa que molta cerimònia, moltes paraules per res. Tantes mans i tantes veus que ni tan sols et coneixien. Sé que pensa que ara ja no val la pena res. Sé que esta pensant en no casar-se amb aquella noia de la pastisseria, l'Elisenda. "Perquè hauriem de continuar si tu no ets aquí?" Sé que pensa això; sé que vol plorar, però que el cor se li ha fet gel, i les llàgrimes s'han congelat en ell.
El Gerard, pare del teu primer nèt, que no coneixeràs, s'asseu darrera meu. Acaricia l'espatlla de l'Anna. Sé que ell la cuidarà. L'Elisenda al seu costat plora en silenci. Sap que ara els dubtes passen pel cap del Jaume.
La Mort, no contenta amb emportar-se-te'n, volia més, i ha destrossat més d'una vida.
Però ells tiraràn endavant, seguiràn el seu camí. N'estic segura. I a mí, que em queden pocs anys de vida, només em toca desitjar que cada segon sigui l'últim per poder tornar a estar amb tu.