SOL

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
SOL

He vist l’adéu dels avis i padrins,
se n’han anat molts oncles, i les ties,
amb ells. També tu, molt enyorat pare,
ens vas deixar aquell desembre de dol.

A poc a poc, vaig perdent paravents
i el ponent fred bat amb força el meu rostre.
Darrere meu, tinc joves que em segueixen
i cal que algú els vetlli en els grops forts.

Els referents perduts, jo em trobo sol:
pobre de mi, no sé si soc capaç
de ser valent com foren els més grans.

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • Et sent sols. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-07-2023 | Valoració: 10

    Se n'han anat els avis, els padrins, els oncles, les ties, però també el teu pare. Així és com et trobes tan sols. Té molt bona rítmica.
    M'ha agradat molt, Fidel.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Tots som sols[Ofensiu]

    Sempre quan falta el pare o la mare és perd una mica el nord. Encara que ja no fossin actius i depenguessin ells de nosaltres; quan se'n van ens queda la sensació de desempar i de responsabilitat vers els que pujan...la mateixa que van patir ells en la nostra situació. I si ells se'n van sortir bé, nosaltres tambe ho farem. Desde la nostra solitud, que és des d'on es fan les coses.

    Felicitats per l'escrit.

  • A primera fila[Ofensiu]
    Cesca | 19-06-2023 | Valoració: 10


    Un seient a primera fila, pot ser un bon lloc, sobre tot si les altres butaques estan ocupades i et fan companyia, però quedar-se sol, a primera fila, fa basarda.

    Salutacions.