Cercador

Llista categories

Sol, Vent, i cansament

Un relat de: Baiasca

El Sol s'enfila cremant.
El Vent corre fort, molt fort.
Els meus ulls cauen quan et trobo sobtadament.

La Lluna fa un descens suau.
La Pluja trista mulla els carrers.
La meva mà tremola quan et penso al meu costat.

Els Núvols enfosqueixen el dia.
Els Arbres recuperen la vida passada.
Els meus pulmons s'omplen d'aire quan et sento tan a prop.

Les Aus descobreixen què és la llibertat.
Les Muntanyes volen poder anar a peu.
Les meves cames, cansades, em diuen que no et volen seguir més.

Comentaris

Afegir comentari

Hola altre cop![Ofensiu]
girasol | 07-06-2005
Com deus haver vist... jo no sóc gaire bona amb els comentaris... la veritat és que em costa dir què és el que m'ha fet emocionar exactament... és un tot, tal vegada... el poema és molt bonic, les imatges molt bones... i m'agrada el final perquè el trobo molt ben resolt... fa que els primers versos prenguin més força.
Una abraçada
m'agrada[Ofensiu]
girasol | 06-06-2005 | Valoració: 8
el final... un petó
Girasol

l´Autor

Baiasca

84 Relats

202 Comentaris

97510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Afegir a preferits

Biografia:

La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.

Igual que les inspiracions.

Ja fa temps que intento atrapar-les totes.

Casualitats, oportunitats i inspiracions.

Totes son filles d'una mateixa cosa.

La Vida. I l'Amor.

http://yasminacapo.blogspot.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >