Sol i en silenci

Sol.

L'aire corre per trobar un lloc on amagar-se del silenci que inunda aquesta habitació.
Un silenci que fa que els quatre murs que em rodegen donin a aquesta una sensació de claror semblant a la llum que s'amaga dins la casa en les matinades d'estiu.

Una claror que sempre ha estat acompanyada per la suau brisa creada per les onades vingudes desde l'etern horitzó fins a la costa badalonina.


Sol.

L'aire ja s'ha amagat i ara el silenci és l'amo de l'habitació; del meu petit món.

El pensament, amic fidel del silenci, surt per tornar a trobar-se amb ell un dia més.

Tots dos decideixen avui, descriure's en un full en blanc.


Sol.

Vaig agafar llapis i paper i vaig escriure tot el que el pensament em dictava, mentre desitjava que en un futur proper algú es tornés a identificar amb el que la meva mà escrivia sense aturar-se ni un petit instant.

Com un got d'aigua que veus buidar, el pensament deixava anar un munt de records i anècdotes.


Sol.

El record, a poc a poc, de puntetes per no trencar el silenci, s'ha tornat a colar dins la meva habitació.

Un cop més, un dia més, torno a recordar. Potser no el mateix que vaig recordar ahir, però si el mateix que un dia vaig signar sota una hora concreta del rellotge de la vida.


Sol i en silenci.

El moment idoni per tornar a viure el passat sense oblidar que mai no es repetirà.
El moment idoni per pensar en el futur.

El moment idoni per obrir el sac dels petits moments. Petits moments que segur que per a tots seran plens de felicitat.