Sol, aigua, sorra i sal

Un relat de: iong txon

És freda nit de primavera, encara estelada. El cel de porpra cap a llevant delata la imminència de l'alba. La mar és gairebé llisa i només se sent la successió cadenciosa de les onades que moren suaument en arribar a la platja. De quatre grapes damunt la sorra humida una dona ha infantat el seu fill. Plora i sanglota entre l'escuma que es fon sobre la sorra com la boira en el matí. De més lluny, la sorda remor de les onades ofega el seu plor.

Li han posat un barret de roba per protegir-lo del sol que acaba de néixer. Xipolleja en un pam d'aigua dins d'una mena de banyera inflable feta a la seva mida. Després, ben agafat a un pneumàtic amb coll de cigne, farà les primeres passes dintre de l'aigua salada, o abraçat al coll de la mare es deixarà lliscar confiadament per la superfície.

A mig matí, entre galledes, pales i rasclets, està fent un pou, una rasa, un castell, totalment concentrat en l'activitat. De vegades coopera amb el seu germà, de vegades amb la seva oposició. Sent les converses dels grans sense participar-hi. Les entén només en part i no li cal més per ser feliç.

Tota la família menja petxines a les roques. El sol es va enlairant. He trepitjat un eriçó de mar i tinc el dit gros ple de punxes minerals que es trenquen en intentar treure-les. Podria quedar-me a viure en aquesta frontera entre el mar i la terra?

A la piscina no me'n vaig sortir. Va córrer el rumor que ens farien saltar de dalt del trampolí al final del curs, i després d'un parell de sessions vaig deixar d'anar a classe de natació. Va ser a la platja, a l'estiu, on ja adolescent vaig anar aprenent a nedar sense gaire estil el crol, la braça i a fer el mort, a capbussar-me i a nedar d'esquena com una llúdriga.

De seguida vaig descobrir l'apassionant món tridimensional que s'amagava sota la superfície de l'aigua. M'agradava descobrir-hi la varietat d'algues, peixos, crancs i pops… i poder detectar on es trobaven les garoines!

És gairebé migdia. El sol crema i la sorra també. I malgrat tot, la platja és plena com un ou. Prenem el sol com llangardaixos, com si volguéssim el càncer de pell que encara no tenim. Entre la multitud, estirada damunt la sorra, sempre hi ha una noia jove i bonica que ens alegra la vista. A aquesta hora qualsevol activitat que fem a la platja és un martiri i un atemptat contra la salut. Per molt que la brisa atenuï la sensació d'acalorament cal anar a remullar-se sovint per refrescar la pell socarrimada pel sol.

He après a pescar amb canya des d'un bot. També a capbussar-me a pulmó lliure i a fer escafandrisme. M'hauria agradat aprendre a navegar a vela i a fer enlairar estels. A la tarda, la platja es converteix en l'escenari de tota mena d'activitats esportives. Mentre el sol declina, la calma torna i el ritme de les onades s'alenteix.

Quan el sol es pon la platja ja és gairebé deserta. D'un en un s'han anat retirant aquells qui ens feien companyia durant el dia. Al vespre ens hem d'anar preparant per al misteriós viatge nocturn que tancarà el cicle. I és un trànsit que hem de fer totalment sols, enfilant amb la nostra barca un horitzó que a penes s'endevina, sota els estels o la lluna plena.

Comentaris

  • Cicles i trajectes[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-11-2010

    En un dia tan fred com el que patim avui, en arribar al teu espai d'autor i llegir el títol d'aquest relat, m'he sentit atreta de seguida per aquestes paraules que m'han evocat l'estiu i els dies càlids...
    però, tot just obrir-ho, he vist que la narració comença una "freda nit de primavera"...
    De moment, ja has trencat els esquemes previs a la lectura, així que deixo de banda les associacions d'idees i torno a començar.

    Ara que he llegit el relat amb la ment oberta a qualsevol possibilitat, dedueixo que aquest text fantàstic és tot ell una metàfora, més que no pas una successió d'escenes:
    la primera, d'infantament damunt la sorra bellament emmarcat, encara permet creure que assistirem a un relat convencional;
    però tot seguit la segona escena ens deixa clar que juga amb el temps real i se salta les normes habituals.
    A la tercera apareix un "jo" ( "He trepitjat..." ) que també trenca amb la continuïtat del subjecte que fins ara exercia de narrador omniscient.

    A partir d'aquí, em sembla més que evident el joc metafòric entre la vida humana i el trajecte solar, entre les etapes de naixement, infància, adolescència, joventut, maduresa i vellesa i el cicle de la llum i la foscor.

    Una proposta molt interessant la teva!

    T'envio una abraçada que espero t'arribi càlida, malgrat el fred que ens envolta,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107899 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.