Sol a les sis

Les sis del matí. Hora d’anar a la cala. No era la primera vegada d’aquell estiu que anava a veure la sortida del sol, li agradava molt. De fet, s’havia convertit en un hàbit, no recordava quants dies hi havia anat. Li agradava jeure despullat sobre les pedres, esperant que els primers raigs del sol li acaronessin tota la pell a trenc d’alba. De vegades coincidia amb una dona que també seia a les pedres d’aquella cala i es mirava l’horitzó embadalida, igual que ell. Mai no havien parlat, tot just un educat bon dia i poc més, però tenia la sensació de que compartien una sensibilitat especial. Havia de ser especial per llevar-se a les sis per anar a veure l’albada. Quan ella hi era, ell no es despullava del tot, es deixava posat el seu banyador minúscul, en una actitud que ell mateix considerava estúpidament púdica però que li costava de superar. Però havia decidit que no se n’estaria més, no pensava que a ella li molestés. Al cap i a la fi, ell només es despullava, no feia res més.
Va baixar pel camí entre les roques i en arribar a la cala, la va veure. Asseguda, com de costum, amb el seu bikini petit, mirant l’horitzó que començava a pintar-se de rosa. La va saludar amb un educat bon dia, que ella va respondre en un to similar, i va seure a la seva dreta, una mica apartat però no gaire lluny: la cala no era precisament gran. Sense dir res, es va despullar completament, avui sí. L’horitzó s’anava aclarint mandrosament quan va sentir la veu d’ella:
- Gràcies.
- Perdó?
- Gràcies. Per despullar-te. A mi em feia una mica de vergonya, per això quan hi eres tu sempre em deixava el bikini posat. Però el que m’agrada és veure sortir el sol completament nua.
Mentre li explicava, s’havia tret el sostenidor i les calces del bikini, mostrant tota la seva pell daurada. Ell es va ruboritzar una mica.
- A mi em passava el mateix, però he pensat que segurament a tu no et molestaria.
- Vine més a prop, des del centre de la cala el sol es veu sortir molt millor.
Va agafar la roba que havia deixat a terra i va estendre la tovallola al costat de la ràfia d’ella. L’horitzó, neguitosament coronat d’una llum llunyana, en va ser testimoni. Va tornar a concentrar-se en aquella línia recta, llunyana i blava per la que trauria el nas el disc taronja de cada matí. Però aquell matí era diferent. Hi havia una brisa mínima que li portava fils d’olor nous. Era el cos d’ella que aromatitzava l’aire. Va fer-li una mirada furtiva per contemplar breument uns pits rodons i ben formats, ara ja una mica menys altaners de que devien haver estat, però dels que qualsevol dona a la cinquantena se’n sentiria més que satisfeta. Li va fer la sensació de que ella acabava d’apartar la mirada d’ell. Ràpidament va tornar a mirar l’horitzó, copsant només per un instant aquells mugrons rosats que orgullosament apuntaven cap a l’astre rei. El primer raig de sol va saltar per sobre de l’ampit del mar i va venir a donar-los-hi el bon dia. Va gaudir com mai d’aquella petita escalfor que se li entortolligava per tots els plecs de la pell. Es va deixar hipnotitzar pels raigs següents que anaven dibuixant un disc creixent i cada cop més enlluernador. Va tornar a sentir aquell plaer desbordant que sentia cada cop. Es va deixar escalfar el cos amb els ulls mig closos, sentint com s’anaven despertant tots els porus de la seva pell. Primer la cara, després el coll, després el pit i els braços, la cintura, el ventre, les cames, els peus... Va sentir la mà d’ella sobre la seva mà. La sorpresa va durar un instant minúscul, no va deixar que l’alterés. Va respondre a la seva pressió amb els dits. Poc després, se la va mirar. El sol daurava encara més la seva cara i creava ombres delicioses en tot el seu cos. Quan es va sentir contemplada, se’l va mirar a ell. Es notava que gaudia de la contemplació del seu cos nu, igual que ell gaudia de la visió de tota la pell despullada d’ella. Va fer un petit moviment, acostant-se una mica més a ella. Ella va respondre acostant-se a ell, fins a tenir les cuixes tocant-se tots dos. Ella li va deixar anar la mà i li va posar sobre la cuixa, acaronant-lo primer per sobre, després per dins. Tenia una mà fresca, amb els dits llargs i hàbils. Ell es va deixar fer, mirant de nou el sol que ja havia alçat més de la meitat de la seva majestat i estava a punt d’abandonar la línia de l’horitzó per començar el seu vol diürn. Els seus raigs l’anaven escalfant. I els dits d’ella també. Els sentia molt a prop del seu sexe, ara ja amb una erecció força apreciable.
- M’agrades. El primer dia que et vaig veure contemplar la sortida del sol em vas trencar tots els esquemes. No havia vist mai que un home sol vingués a veure aquest espectacle.
- Doncs ja veus, reconec que m’encisa.
- Primer vaig pensar que deuries tenir algun problema i necessitaves reflexionar. Però després, quan vaig veure que venies sovint, vaig entendre que tens alguna cosa especial.
- Vols dir? No, només m’agrada veure el sol quan surt.
Li va semblar que havia dit una bajanada, es va sentir una mica beneit per haver-la dit.
- Només? No t’agrada compartir-ho amb mi?
El seu somriure sorneguer i la seva mirada picardiosa al seu sexe erecte el van desarmar per complet. Va decidir seguir-li el joc. Al cap i a la fi, aquella dona no era una desconeguda. O no del tot, era algú a qui ja havia vist altres matinades. I tenia un cos preciós. I una veu que acaronava. I feia tan bona olor...
- Sí, és clar que sí. Avui ha sigut més bonic que de costum.
- Vine, anem a banyar-nos.
No acostumava a banyar-se, després de veure la sortida del sol se’n anava a casa a esmorzar. Però no pensava ser tan tanoca com per menysprear una oportunitat així.
- Val. Anem.
Ella es va aixecar amb agilitat i va saltar a l’aigua en un instant. Ell hi va anar al darrera. L’aigua estava molt neta i els raigs de sol s’hi escolaven sense aturador. Es va capbussar i des del fons va contemplar el cos d’ella flotant al seu damunt, envoltat de raigs de sol que espurnejaven al ritme dels seus moviments. El va sorprendre el soroll de l’aigua. Quan es banyava a mig matí, amb la cala plena de gent, sempre en sentia els crits, les converses. Però ara, només es sentia com si plogués. Com si l’aigua cantés de bon matí. Va sortir a respirar i ella el va rebre amb un somriure.
- T’ha agradat el que has vist?
- Sí, molt.
- Ara vull mirar jo. Espera’m.
Ella es va capbussar i ell es va sentir observat. Va decidir que havia de ser honest, que si ell havia gaudit de la imatge del cos d’ella, havia d’oferir-li el mateix. Es va posar a nedar a poc a poc, estenent el cos perquè ella el pogués gaudir des del fons. No la va veure sortir fins que la va tenir al costat.
- Vine amb mi, una mica més endins el terra torna a pujar i ens hi podem posar de peus.
Ell ho sabia, portava tot l’estiu banyant-se allà. La va seguir encuriosit i temptat. Ella nedava molt bé, el seu cos esvelt es bellugava amb molta harmonia. Feia bonic veure com girava la cara cap a un costat per respirar, com aixecava un braç, movia les cames. Es va capbussar un altre cop per seguir-la des del fons, gaudint d’aquelles ondulacions que feien serpentejar el seu cos i ballar els seus pits. Tot i amb la frescor de l’aigua, seguia escalfant-se. Així que van arribar al lloc poc fondo, ella se li va abraçar i li va besar els llavis plena de desig. Ell no es va defensar. Va desitjar aquella llengua que ella li ficava a la boca sense fre. Es va arrapar a ella, desitjant sentir els seus mugrons sobre la seva pell.
- M’agrades, saps? Molt.
Les mans van continuar la conversa, les d’ell començaren per l’esquena d’ella, les d’ella pel seu cul. Va sentir-ne tots els dits d’ella arrapats a les natges mentre ell seguia acaronant-li l’esquena. Abans d’acabar-se-la li va agafar els pits i els va palpar a plaer... d’ambdós. Va sentir la pell d’ella embolicant aquells coixins tendres que feien somiar els palmells de les mans que els abraçaven. Va sentir els dits d’ella acaronant-li el sexe sota l’aigua mentre els seus ulls de gata caçadora se’l miraven amb delit. La va deixar fer, la dona en sabia. La va tornar a agafar per la cintura i novament la va besar amb plaer, gairebé amb golafreria, amb la mateixa que ella va respondre al bes. Sense deixar-la, li va posar una mà al cul i amb l’altre va començar a acaronar-li la panxa. A poc a poc, allargant el bes fins a l’infinit, va anar baixant la mà fins arribar al seu pubis. Ella tampoc li deixava d’acaronar el sexe. Ell li va ficar molt delicadament un dit al cul, provant si li agradava o no. Ella va tancar els ulls mentre deixava caure el cap una mica de costat, explicant sense paraules el plaer que sentia. Va seguir la maniobra i li acaronar els llavis majors amb els dits de l’altre mà. La respiració dels dos s’anava accelerant. Ella tenia el sexe d’ell a la mà, ara quieta. Ell va gaudir del joc que més li agradava, el d’acaronar-li els llavis a ella, amb ganes però sense brusquedats, passant un i altre cop per cada racó. El mar s’estava quiet, sense gosar moure ni una petita onada per no perdre’s cap detall de l’espectacle. Algunes petites ones més agosarades acaronaven el cos d’ell o d’ella, a l’alçada dels pits, però de seguida s’enretiraven avergonyides. Per això no es van perdre l’instant en que ell li va ficar dos dits pel davant, recolzant el palmell de la mà sobre el seu clítoris ja molt estimulat. Ella tremolava de plaer i va fer un primer xiscle contingut quan ell la va aixecar tal com la tenia agafada. Envoltada per l’aigua, sense tocar de peus a terra, aquella doble penetració li va semblar que era un vol estel·lar, fascinant com mai no havia sentit.
El va gaudir amb ganes, sense pressa, i en acabar, es va sentir en deute amb ell. El va petonejar sense parar, pel rostre, pel coll, pel pit. Li va picar l’ullet, va agafar aire, i es va submergir just davant d’ell. El va mossegar a la panxa, a la cintura, al ventre, amb petites mossegades a mig camí entre el pessic i la golafreria. Quan va arribar a la base del seu membre, li va fer la darrera mossegadeta i va sortir a agafar aire. El va veure amb el cap caigut cap a un costat, els ulls mig tancats i amb un somriure de plaer. El sol marxava cap el cel, segurament envejós del que passava als seus peus, sense poder participar-hi més.
- Vull que em follis a sota l’aigua. No ho he fet mai.
- Jo tampoc, però em ve molt de gust provar-ho.
Ella va agafar aire i es va capbussar davant d’ell com si en fugís. Ell va fer el mateix i de seguida es va posar just a la seva esquena nedant tots dos entre dos aigües. Ella es va quedar quieta, mirant el fons amb les cames obertes, però ell no se’n va sortir. Tots dos van necessitar aire.
- Gira’t, deixa’m que t’abraci des de darrera.
Ella es va girar, donant-li l’esquena, i ell la va abraçar agafant-li els pits.
- Ens submergirem alhora, jo et subjecto, tu deixat fer. Quan hagis de respirar, surt sense més.
Van agafar una bona reserva d’aire i es van submergir plegats. Ell la duia al davant, quieta, amb les cames obertes i deixant-se aguantar per ell, que amb un parell de cops de cames va estabilitzar-se entre dos aigües. Amb l’erecció que duia i les facilitats que ella li va donar, va ser una penetració perfecta. La cova d’ella era suau i acollidora com l’aigua calenta. Va tenir una sensació indescriptible quan va sentir el seu sexe envoltat d’aigua fresca escalfar-se de sobte a dintre d’ella. Ella es va girar de cop i va sortir ràpidament a respirar. Ell hi va anar al darrera i gairebé abans de poder obrir la boca, ella se li va abraçar al coll, el va envoltar amb les cames per la cintura i es va tornar a ficar el membre d’ell a dins, per no deixar a mitges el que havia començat sota l’aigua. Va començar un ball embriagador amb la pelvis que el va excitar encara més. Notava tot l’esverament pel cos, accelerat per aquells mugrons que es fregaven contra el seu pit, aquell alè ardent i accelerat que li bufava al coll... El plaer va créixer fins a límits insostenibles i ell va esclatar a dintre d’ella, en un orgasme sord i tremolós que tots dos van ballar al mateix ritme sense fer gaire fressa, àvids de no perdre ni una engruna d’aquella explosió íntima. Ella es va quedar abraçat a ell, deixant que els seus sentits apuressin fins al darrer regalim del plaer viscut. A ell li encantà tenir-la en braços tanta estona, mentre l’aigua la feia tan lleugera que semblava un ocell a les seves mans.
El retorn a la cala va ser un passeig compartit, ple de mirades, de tocs poc dissimulats, de somriures furtius a mig respirar mentre nedaven. Tots dos van seure a les pedres, deixant que el sol els eixugués els cossos mentre miraven l’horitzó.
- Vindràs demà?
- Sí, en pots estar ben segura.
- Demà vull veure sortir el sol des de sota l’aigua.
- Si no vens, com puc cridar-te?
- Digue’m Sol.
- Fins demà, Sol.