Cercador
sofia
Un relat de: KäRLeKNOI:
Des de la meva finestra observava
La pluja caure dèbilment,
Els vidres entelats em recordaven
Tot a tu, tot a Sofia.
NOIA:
Buscant-lo als parcs,
Buscant-lo pels carrers,
Desesperada el buscava
Dia i nit, el noi del meu cor.
NOI: Però em vas deixar,
NOIA:Jo no volia marxar,
NOIA: Vivia per tu, Sofia,
NOIA: Va ser la mort qui em va treure la vida
NOI:
T'adorava tota sencera,
La meva vida eres tu,
Però jo era ridícul al teu costat
No era prou per tu, Sofia.
NOIA:
D'alguna manera t'estimava,
El meu cor em portava a tu,
Però alguna cosa m'apartava,
Podia ser la mort?
NOI: Però em vas deixar,
NOIA: Jo no volia marxar,
NOIA: Vivia per tu, Sofia,
NOIA: Va ser la mort qui em va treure la vida
NOI:
En algun lloc, on siguis
Mentre una llàgrima em cau de l'ull
Et recordo a totes hores
Eres el meu cor, Sofia.
NOI: Però em vas deixar,
NOIA:Jo no volia marxar,
NOI: Vivia per tu, Sofia,
NOIA: Va ser la mort qui em va treure la vida
l´Autor
33 Relats
30 Comentaris
31134 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
CAMBRA DE LA TARDORLa persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Gabriel Ferrater.
________________________________________
Podeu trobar-me a:
margoak@hotmail.com