Sóc

Sóc com el vent incomprès
com el llamp que destrueix,
un huracà que ben mereix...
Sóc aigua que arrasa camins,
que nega vinyers, fragment
de glaç, congelat per dins.

Terratrèmol quan dormita el buit,
platja abandonada d'infeliç destí.
Sóc cel gris, tempestuós i ressentit,
au solitària que vola per que sí...
Sóc malson d'un home malaltís,
nen que es va quedar sense circ.
[Sóc tot allò que no té sentit]