Cercador
Sóc una roca
Un relat de: VictreEl racó d’aquell poble de pescadors, allà on una nit d’estiu vàrem deixar la infantesa enganxada a terra, tremola només de pensar que algun hivern arribem a oblidar-lo i deixi de ser el nostre racó.
I, la roca de la platja.
L’última de totes.
La de la punta.
Mira cap a l’horitzó buscant explicacions al fet que no estigui a gust ni a l’estiu -quan és la vedette principal de la platja i tots els nens es tiren de cap des de dalt seu-, ni a l’hivern quan la solitud fa que escolti l’eco del seu patiment.
I jo vaig la cap a la roca, i li dic que la comprenc.
Comentaris
-
Sóc...[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 08-08-2018 | Valoració: 10
Sóc una roca... colosal paraula! Ets una roca, o si més no, per a ésser més exactes, fores una roca. Doncs si, abans de passar pel teu actual estat humà, fores un animal, i més abans un vegetal i molt i molt abans un mineral: una roca! o una "mitja" roca! La teva consciència divina ha experimentat totes les fases de materialitat possibles aquí la terra. La pròxima? només déu ho sap... Al final ve l'estat angelical, per posar-li un nom humà. El teu poema roca, no ho dubtis pas, en que tu et solidaritzes am la roca, no és altra cosa que has rememorat la teva experiència com mineral en una època pretèrita que es perd en la nit del temps. Bonic, sensitiu i solidari poema amb una roca, un ésser viu com un altre! , bon estiu, Nil.
l´Autor
191 Relats
178 Comentaris
96158 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer al 1977.Sóc metge, acupuntor i estic estudiant el grau de psicologia.
En el meu temps lliure escric relats.
Des de que escric, sempre he mantingut una lluita entre mantenir els relats ocults, o fer-los publics. Una barreja entre dubtes, vergonya, i la joia de que altres et llegeixin.
El meu mail és victreespiga@gmail.com
Al blog https://lletresigargots.wordpress.com trobareu tots els meus relats, la majoria amb il.lustracions incorporades.