sóc un ocell

Un relat de: JKR

Sóc un ocell que està volant
dins un cel blau perfecte.
però de cop es torna negre
i comença a ploure.
Com que estic volant, segueixo el vol,
em cau un llamp
i caic en picat,
m'estimbo contra el terra.

Desperto i sento fred,
mort, sense forces
-però que em passa?
algú em recull,
em cura, m'alimenta
fins que torno a volar

aixeco el vol
i tothom em mira

Des d'aquell dia,
quan plou,
m'amago sota una pedra
i no surto
fins
que ha passat la tormenta…
llavors torno a aixecar el vol
i m'en vaig cap a casa.


Comentaris

  • Torna a volar...[Ofensiu]
    Kyra | 09-12-2006 | Valoració: 10

    Tan sols et dic que tornis a volar i continuïs escrivint, perquè saps que vals molt.
    No et desanimis, encara que de vegades vinguin tempestes i ens haguem d'amagar, els temps difícils passen i podem tornar a volar en llibertat.
    Saps que sempre hi serem quan ens necessitis.

    Petons i fins aviat...

  • eeeoooooo!!!![Ofensiu]
    güitxi | 09-12-2006 | Valoració: 10

    hola tete
    se que soc mes pesada que una mosca acullunera
    pero aixo es el que hi ha

    m'agraden molt els teus poemes i si em trobes em dic...

    un peto i una abraçada de copets com les de l'avia

  • Aixeca el vol...[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 15-03-2006 | Valoració: 10

    comparar-te amb un ocell....és....facil....aconseguir comportar-te en alguns aspectes...com un d'ells, es tot un repte...

    Mad clowns eh...
    Jo també toco la guitarra...i els teus gustos musicals...son...bons bons...
    hmm....

    un poeta...:)
    la teva mare també...en sap molt d'escriure...es...de le smeves preferides... un record per ella de part meva...
    Un petó ben fort de part meva...
    Adeu!

  • M'agrada la metàfora[Ofensiu]
    brideshead | 27-12-2005

    d'aquest poema... Mentre tot va bé, voles ben alt, en un cel impecable... fins que apareix una tempesta i et fa caure. Però sempre hi ha qui et gaureix en els moments difícils, fins que ets capaç de tornar a emprendre el vol, encara que amb una mica més de recança, perquè ara ets conscient que les caigudes fan mal, que has d'anar en compte amb les noves tempestes que segurament vindran.... I en vindran, segur, però el sol sempre torna a sortir, i amb ell, el desig de volejar de nou, ben lluny...

    Un poema ben senzill, escrit sense ornamentació, amb un contingut carregat de missatge.

    Una abraçada, JKR, m'agrada molt saber que has heretat la vena poètica de la magnífica poetessa que és la teva mare!

  • La vida...[Ofensiu]
    AVERROIS | 18-12-2005 | Valoració: 9

    ...dona molts cop que et fan trontollar i sentir-te insegur, però com dius en aquet poema la questió es has après alguna cosa que abans no sabies i has de tornar a emprendre el vol. Una abraçada.

  • Just ara[Ofensiu]
    ainona | 17-12-2005 | Valoració: 8

    Per què just ara, que estic pasant una tormenta d'aquelles que sembla no acabar-se mai, he clicat el teu nom i he llegit aquest poema? No sé si les casualitats existeixen o no, però gràcies per escriure i publicar aquest relat, que agraïr en aquest mon d'egocentrisme, de tan en tan, no està malament!

    Una abraçada

  • Els llamps també són bells.[Ofensiu]
    brumari | 17-12-2005

    L'ocell del teu poema, escarmentat, és molt prudent amagant-se mentre passa la tempesta. Està bé, però cal ser valent. La vida és plena de llamps, que també tenen la seva bellesa.

    Una abraçada

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JKR

JKR

7 Relats

40 Comentaris

17966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
m'agrada tocar la guitarra
i tinc un grup d'SKA, Heavy, Reggae:

"Mad Clowns"

part del que publico a relats és trossos de les cançons o bé les meves bajanades mentals que escric de tant en tant...

es pot dir que la meva vena poètica em prové de ma mare...

mar