Cercador
Sóc un invent al taller de la vida.
Un relat de: onatge- Compartir:
Sóc un invent al taller de la vida.
Plou, la pluja
em mulla i em penetra,
les penes també,
la flor de la felicitat
creix i viu dintre meu,
al recer de la meva ombra.
M'agrada caminar descalç
sentir la meva terra,
créixer de les meves arrels...
Rondinegen els mots
també rondinejo jo.
La vida que fa massa
eco dins de nosaltres
ens ensordeix...
Els camins sempre hi són,
però algú canvia els rètols.
Les direccions són oposades.
Cal seguir caminant
i opinar per un mateix.
De vegades sento l'olor i el fum
de les meves cendres.
Del foc interior
les flames m'encenen els mots.
Dels ceps de la vinya
el raïm madur,
als llavis el vi
en estat pur,
si és que hi ha estat pur...
El repòs de la mirada
no és mai obscur.
Sóc un invent al taller de la vida.
No us acosteu massa puc explotar...
onatge
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
393854 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com