Sóc un bri d'herba

Un relat de: josepsalatermens
Cluc els ulls i començo a respirar profundament, però també amb suavitat, aleshores em ve a la ment el paisatge dels plans d’Ardesa, Ara és una terra eixuta, quan fa que no plou? Però l’herba resisteix amb la seva verdor, roman arrelada, potser feblement, si, mes s’agafa amb bona voluntat als terrosos. En cada bri hi veig tot un univers d’existència. Els seus líquids que circules amunt i avall pel seu cos, passant-se d’una cèl•lula a l’altra i es transmeten tots els canvis que s’han produït en el cosmos, s’adonen de si ha aparegut una nova ànima que està començant a sofrir, perceben l’energia que han generat les rialles dels nens que juguen a córrer i amagar-se al pati de l’escola de Jorba, poden entendre com una estel força llunyana se li està accelerant el seu procés d’apagament, s’adonen del breu instant en què a tu se t’ha creuat un record trist que et provoca un encongiment del cor i s’engresquen quan dos enormes astres xoquen i fan un gran terrabastall. Si sabéssim entendre-les seriem conscients del que està passant per tot arreu i comprendríem la raó perquè succeeix . Ja no ens caldria rumiar tant i ens sentiríem més satisfets.
Ara em centro en una sola tija d’herba, és molt llarga, de tant d’observar-la, dins de la meva ment, puc entrar dins d’ella i em sento que sóc jo la tija. Puc notar com el sol m’escalfa la meva part més alta i m’enriqueix amb molta vida i sento com una marieta se m’enfila cap a munt i les seves potetes em fan pessigolles.
El vent. el meu amic el vent, m’empeny d’un costat a l’altre, em gronxa amb un moviment constant i en bellugar-me veig com totes les meves companyes herbes i jo ens movem en el mateix sentit, estem dansant amb harmonia, ens reconeixem i ens sentim més germanes que mai. El meu amic també em duu la pols que viatge per l’aire i se m’arrapa a la meva pell verda, llavors em costa més de respirar i de rebre la llum nítida. El meu amic ara em duu el missatge que m’envia la meva millor amiga, una herba força tímida que viu al peu d’un volcà, a una illa a l'altre costat del món, i em diu que venen temps de mala maror, els humans mai aprenen i com sempre l’esguerren, ho volen fet tot tan bé, tan bé, però sense saber-ne re, que en són de tòtils. També em diu la meva amiga que se li està acabant el seu cicle i que abans de tornar a començar, cal que ens retrobem en el món dels somnis. Ella sempre està fent plans i no n’acaba cap, no sé perquè encara me l’escolto, però me l’estimo molt.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

110 Relats

29 Comentaris

50978 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.