Sóc pescador, però no de lletres

Un relat de: rnbonet

Diuen que hi ha,
encara,
un cel ennuvolat
a fora vila.

Però que el riu amaina.

Eixugant-se el capvespre
-alfabet cisellat-
escolte la ventada:
clamor de pedra i signes.

No tot s'acaba.

A un llapis ben gastat
li traurem punta
a ras de cel;
sense atzucacs de llum
i amb peus descalços.

I somiarem
un bell prat amb oliveres.

Ens cal aprendre a viure.

Comentaris

  • m'ha agradat aquest títol ;)[Ofensiu]
    kispar fidu | 23-12-2009

    m'agrada pescar, però la vida! els moments!


    jajajaja, m'ha fet gràcia el teu entusiasme amb la portada! (tothom reacciona igual!). Quan vaig veure la imatge, vaig dir: per mi! em va encantar també.

    Si amb "la resta serà igual" et refereixis al sexe, doncs: n'hi ha, però no única ni exclusivament! i no sé si el que t'esperaries... jaja

    així que, gràcies de nou! i si arribes a llegir-te'l, ja em diràs si t'agrada tant com la portada! ;)


    bones festes i ens veiem!
    (últimament poc pels reptes, però algun dia hi tornaré!)
    Gemma

  • Per damunt[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-12-2009

    de tots els cels ennuvolats sura el teu esperit optimiste i vital.
    I tant que ens cal aprendre a viure! A la meva edat encara n'estic aprenent.
    Gràcies pel teu comentari als haikús. Vols dir que no exageres? Gràcies,rnbonet.

  • La vida tota...[Ofensiu]
    - | 01-12-2009 | Valoració: 10

    és un llarg aprenentatge. Avui trobarem un cel núvol, demà un prat d'oliveres...
    I sempre podrem somniar una mica més.
    I despertar amb il·lusió!

    Gràcies pel dibuix, ja saps que m'encanta!

    Una abraçada!

  • Cant a la vida[Ofensiu]
    F. Arnau | 27-11-2009

    Ramon!
    El teu poema és un cant a la bellesa de la vida. Malgrat els núvols i la manca de seny del món, cal ser possitiu... Com tu!!!
    Tu que ets pescador de canya, de llapis i de pinzell...
    El darrer vers és definitiu:

    Ens cal aprendre a viure.


    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC


  • M'encanta[Ofensiu]
    perunforat | 20-11-2009

    de cap a peus i de peus a cap!
    És fresc com anar a caminar per la muntanya, com respirar el fred de la neu, com gaudir de petits obsequis com és un suc de taronja pel matí!!
    Sí senyor!!!
    Per cert, tinc els haikus fets, a veure si el diumenge t'ho puc enviar perquè m'ho miris bé aixonsenses...

    Petunets artista!!!

  • Aprendre a viure[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-11-2009

    una cosa que fem cada dia, i quan ja en tenim prou... tururú.

    Mol i mol preciós aquestes paraules teves, aquesta manera teua de pescar mots i paraules, fent servir les lletres per construïr mons paral·lels, mons reals, tangibles.

    M'ha agradat mol, i toca rellegir!

    Felicitats

    Ferran

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356283 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!