Sóc olivera

Un relat de: Nubada

Sóc olivera, símbol de pau. La meva arrel es clava ferma a terra i les meves branques s'alcen sense grans pretensions, però en mi hi caben els pensaments, els neguits, les angoixes, alegries i tristors de tota cosa viva que se m'apropi. Els arbres, sabeu? captem dins el nostre ésser el més profund de l'ànima de tota criatura.

Mai com aquell vespre havia captat tanta tristor en una ànima. Mentre els seus amics dormien un tros enllà, el silenci d'aquell home penetrava dins meu com la força d'un oceà, i el seu sofriment profund m'envaia molt endins, anell per anell, fins l'última gota de la meva saba. Vaig començar a sentir el dolor del seu patiment i vaig entendre com es pot morir de tristor. Sentia la mort a prop, molt a prop. Em sentia morir, però no vaig morir. I aquell home tampoc. Dins seu hi havia tant d'amor! un amor immens que vencia tota tristor.

Després d'un bes que vaig percebre fred i maleït, se l'endugueren uns soldats i una ràfega de vent féu estremir les meves branques com si tota jo em desfermés. Però vaig quedar-me allà, a l'hort de Getsemaní, contemplant aquell home. I mentre s'allunyava, vaig veure com deixava rere seu, més fort que la tristor, superant la mort, el rastre de l'amor. La tristor s'anà esvaint i em vaig sentir olivera, viva, forta i plena de pau. Les meves branques es van estremir de goig, i vaig saber que aquell home viuria per sempre.

Comentaris

  • Bevent al més profund[Ofensiu]
    rnbonet | 02-07-2009

    De la natura, de les creences, dels orígens de certa part de la nostra cultura.
    No sóc creient, però no deixe de reconéixer la profunda intensitat poètica i humana de la teua olivera.
    Salut i rebolica!

  • Amb admiració[Ofensiu]
    nuriagau | 02-07-2009 | Valoració: 10

    No sé si serà una qualitat dels arbres, però tu, com a narradora, has sabut copsar dins el teu ésser el més profund de l'ànima de tota criatura.

    Quina delícia de relat! Jo també l'he rellegit molts cops esperant que, en alguna ocasió, se m'acudís quelcom original i significatiu per incloure al comentari. Ho lamento, només puc dir: Felicitats pel relat, Núria!

    des de la més sincera admiració,

    Núria

  • L'he llegit...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 10-06-2009 | Valoració: 10

    L'he llegit i rellegit un munt de vegades. A cada cop que ho faig... noto que m'arriba més, no ho sé dir d'altra manera.
    Relat curt, que, amb poques paraules, diu moltes coses i fa pensar més!
    - Joan -

  • Se m'ha posat la carn de gallina.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-05-2009 | Valoració: 10

    De com has expressat l'angoixa i la por de l'Home davant de la mort. És la part humana la que ens fa més propers als altres i així és que jo percebo el Seu sacrifici. Amb la por i el dubte de si pagava ben bé la pena.
    Hi ha un poemari impressionant de Francesc Pané intitulat Hores d'Olivera que sempre m'emociona quan el llegeixo. Com m'ha emocionat el teu relat, Nubada.
    Encantada d'haver-te llegit.

  • Relat encantador [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 09-07-2008 | Valoració: 10

    que alhora em porta records d'una historia.
    Oliveres mil·lenàries de soques grosses i caragolades troncs replegats i farcits de vells forats en els que guarden antigues histories.
    Per si sòl fantàstic relat, però al estar redactat en primera persona li dona més força. Felicitats m'ha agradat molt

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Delicioses olives[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 21-06-2008 | Valoració: 10


    No puc descriure els teus sentiments, ho has fet tan bé, que no els puc descriure i si em permets em menjaré una oliva. Et seguiré llegint, espero que tu també. Gràcies.

    ullsblaus1

  • Oliveres mil.lenàries[Ofensiu]
    Avet_blau | 15-06-2008 | Valoració: 10

    Oliveres mil·lenàries
    que han viscut tantes vides.
    porten en sa pell aspre i seca
    records i llàgrimes,
    de tants patiments i victòries

    Passen els segles i quan sembla que la Mort l'abraça, rebrota un plançó nou,
    perquè no vol perdre un detall de la vida,
    de la nostra vida.

    Oliveres mil·lenàries,
    quantes tristors us queden per viure encara.

    Avet

Valoració mitja: 10