Sóc lliure

Estava ressentida amb ell i li vaig fer la punyeta conscient i inconscientment. Volia tornar-li tot el mal que ell m'havia fet però a l'hora no volia fer-n'hi més. Encara me l'estimava, no estava enamorada però me l'estimava.
No tenia les coses clares però sabia que no podíem arribar enlloc. Ell també ho tenia clar i no va deixar que la situació es compliqués més.
Després d'anys, hem aconseguit tenir una amistat objectiva i amb confiança suficient per parlar de les nostres relacions de parella. Per tant puc dir que aquella etapa està superada per part dels dos.
Ara vivim una relació estranya i de vegades sense sentit, ens insinuem l'un a l'altre sense un interès en concret.
Resulta que ell ha aconseguit refer la seva vida sentimental més aviat que jo. A part de no sentir-me preparada, no he tingut ni tinc clars els meus sentiments.
Però el que sí que és indiscutible, és que les persones som capaces de fer qualsevol cosa quan no tenim el control de la situació.
Un exemple podria ser una festa inundada per l'alcohol i per tan, pel descontrol.
Sembla ser però, que això m'ha fet donar un pas, m'ha permès trencar una barrera que tenia feia dos anys. M'és igual que no en fos conscient, sento que ara sóc capaç de mantenir una relació encara que sigui curta o que ni tan sols es pugui denominar relació.
He trencat amb la por que tenia davant d'algú que em pogués atraure.
No tinc clar que hagi estat la manera adequada, és millor no enganyar-se, no és la manera, però sí que m'ha servit i amb això ja en tinc prou.
Estic plena de contradiccions.
Tampoc no tinc clar si ho vaig fer per despit i egoisme o perquè simplement em venia de gust perquè ho necessitava. Sigui com sigui no tornaria enrere, estic orgullosa de mi mateixa, he tancat una etapa de la meva vida i espero que ho hagi fet amb clau.
Puc dir que sóc lliure, ja no tinc una llosa que m'impedeix avançar.
Això és tot estimat diari. 15-10-07