sóc lletja

Un relat de: nina

Comença a despertar aquell pudor quan veig que vaig passant les hores asseguda en aquest cafè amb olor de ranci, i el cambrer i aquella dona intensifiquen les mirades cap al que, ara ja sí, puc definir com una sublim plantada. Als dos minuts d'espera ja m'he inventat un rebost per amagar el ja-sé-que-no-vindràs: he tret paper i bolígraf, i he fet meu aquest espai a base de paraules per construir el meu error. Com podia pensar que accediries a mi?

Al meu davant el sisè tallat encara per degustar, i jo enclaustrada dignament en aquest moment que comparteixo amb el clar convenciment que si no has vingut és per la meva incompetència evident amb la bellesa, no cal amagar el cap sota l'ala, no sóc de cara fàcil.

I ara m'assetja la mort imminent del bolígraf que m'acompanya. M'aclapara deixar l'escrit a mitges. Hauria d'aixecar-me, tampoc cal vestir-se d'una seguretat desbordant per caminar cap al cambrer d'ulls enllastimats, i demanar, educadament, si podria deixar-me un bolígraf. Ningú em negaria tal súplica, fins i tot si aquest home no en disposés, correria a aconseguir-me'n un a qualsevol preu, segur... el que fos per no veure trencada la consumació d'aquest acte que ha apaivagat la teva previsible no-aparició.

Premo fort el bolígraf agonitzant, exprement les ultimes gotes de tinta, no puc negar-m'ho: ja està sec i no demanaré un recanvi. No has vingut. Això ja ho he escrit.

Sóc lletja, això el bolíograf ja no m'ho deixarà escriure.

Comentaris

  • Molt ben ambientat[Ofensiu]
    drocera | 01-11-2006

    M'ha impactat el títol, per això he entrat a llegir-lo.
    Pensava que seria una crítica al món materialista, però m'ha sorprès que sols parles de sentiments, de pensaments i no d'accions. I malgrat això, ets capaç de transmetre un fil d'esdeveniments. Llegint-lo he "vist" el bar, el cambrer, els sis cafès avorrint-se. T'he vist a tu intentant dissimular la decepció, i finalment he vist el boli, escrivint, a mitjes (ja sense tinta), les últimes frases del teu relat.

    Qui no s'ha quedat algun dia sense tinta a mig escriure quelcom? Tu però, tries no seguir escrivint: la plantada és orígen de l'inici del teu relat; la mort del boli n'és la fi.
    Eus ací un èxit de relat, fitat per dos fracassos.

    A reveure!

  • Haikus per a tu[Ofensiu]
    F. Arnau | 01-11-2006 | Valoració: 10

    M'agrada com escrius. Això també és veritable bellesa...

    HAIKUS PER A TU

    I

    Ninaensucrada
    la teua poesia
    com tu de dolça.


    II

    Ninaensucrada
    amb el teu nom faria
    un munt de Haikus.

    ***

    Francesc Arnau i Chinchilla

  • Haikus per a tu[Ofensiu]
    F. Arnau | 01-11-2006 | Valoració: 10

    M'agrada com escrius. Això també és veritable bellesa...

    HAIKUS PER A TU

    I

    Ninaensucrada
    la teua poesia
    com tu de dolça.


    II

    Ninaensucrada
    amb el teu nom faria
    un munt de Haikus.

    ***

    Francesc Arnau i Chinchilla

  • Haikus per a tu[Ofensiu]
    F. Arnau | 01-11-2006 | Valoració: 10

    M'agrada com escrius. Això també és veritable bellesa...

    HAIKUS PER A TU

    I

    Ninaensucrada
    la teua poesia
    com tu de dolça.


    II

    Ninaensucrada
    amb el teu nom faria
    un munt de Haikus.

  • genial![Ofensiu]
    Capdelin | 27-10-2006 | Valoració: 10

    a més a més de la carga emotiva pel contrast bellesa-lletjor que turmenta a la protagonista... hi ha jocs de paraules, de mirades, de temors...
    M'ha impactat la serenor, l'elegància i fins i tot certa suau ironia i bon humor de la protagonista, convençuda que si en la vida aconsegueix quelcom, no serà per la cara bonica i allò que aconsegueixi serà de gran mèrit i valor.
    M'ha impactat també el protagonisme del bolígraf i el FINAL BESTIAL!!! (el bolígraf, compassiu, es suïcida per a que ella no pugui escriure: sóc lletja )
    Felicitats. Tens enginy, creativitat, originalitat, dons de poeta.
    Petons i una abraçada... ensucrada

  • En fi...[Ofensiu]
    Arbequina | 24-10-2006

    potser és lo de menys (potser no), però el relat m'ha agradat. M'ha atret la seva estructura i la claredat en exposar els conceptes.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Valoració mitja: 10

l´Autor

nina

43 Relats

56 Comentaris

48900 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
So here I am once more in the playground of the broken hearts
One more experience, one more entry in a diary, self-penned
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
Abandoning the relics in my playground of yesterday
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
Too much, too soon, too far to go, too late to play, the game is over
T the game is over

So here I am once more in the playground of the broken heart
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over, over
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
The game is over

I act the role in classic style of a martyr carved with twisted smile
To bleed the lyric for this song to write the rites to right my wrongs
An epitaph to a broken dream to exercise this silent scream
A scream that's borne from sorrow

I never did write that love song, the words just never seemed to flow
Now sad in reflection did I gaze through perfection
And examine the shadows on the other side of the morning
And examine the shadows on the other side of mourning
Promised wedding now a wake

The fool escaped from paradise will look over his shoulder and cry
Sit and chew on daffodils and struggle to answer why?
As you grow up and leave the playground
Where you kissed your prince and found your frog
Remember the jester that showed you tears, the script for tears

So I'll hold our peace forever when you wear your bridal gown
In the silence of my shame the mute that sang the sirens' song
Has gone solo in the game, I've gone solo in the game
But the game is over
Can you still say you love me...
/(script for a jester's tear- Marillion)

en Lèvingir, Jb i Aurincon_Kuu em van encadenar, pero jo no soc capaç de seguir la cadena!! Please que alg'u em passi les intruccions per una nina torpe!!!

mail:ninaensucrada@hotmail.com
a veure per quan recuperem les ganes de penjar nous relats....