Sóc independentista

Un relat de: Marc Freixas

I quin mal faig, si dic que sóc independentista;
si parlo del meu poble i l'estimo,
i ressegueixo amb la paraula el desig del meu paisatge somiat.

I quin mal faig, si dic que sóc independentista;
si parlo de ser lliures,
i vull escriure el català amb la claredat que mereix.

I quin mal faig, si jo de mal no en sé fer;
si m'agradaria compartir la meva llengua amb tu,
el meu poble amb tu,
la meva cultura amb tu,...

I quin mal faig, si dic que sóc independentista;
si jo de mal no en sé fer,
i ressegueixo amb la paraula el desig del meu paisatge somiat.

I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paisatge;
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el dia que toquem amb les nostres mans, la nostra absoluta llibertat,
i més.

I quin mal faig, si dic que vull la independència.

Comentaris

  • No fas cap mal[Ofensiu]

    I a més tens tot el dret del món a ser independentista.
    M'ha agradat el teu relat perquè has sabut crear un text molt bell, poètic, d'un tema que de vegades és expressat d'una manera un poc eixuta.
    I, per cert, jo també sóc independentista.
    Shaudin

  • AnNna | 24-07-2004

    I quin mal faig jo si dic que estic d'acord amb tu? Si l'únic que vull és formar part d'aquesta cultura, d'aquesta terra que estimo, i fer un ús del meu llenguatge més apreciat?
    endavan, sempre endavant, països catalans!

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872198 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.