sóc gran?

És cert, sempre hi ha el típic dilema de "per algunes coses si, per d'altres no".
Però d'igual manera hi ha cops que ens encantaria no ser-ho i poder donar les rendes de la nostra vida a qualsevol altre mínimament capaç de sortir-se'n.

Escrius força bé, però procura vigilar les faltes!

Sóc lluny de tot, amb una nova conta, i deixant relats del passat enrere, amb l'altra.

Estimada " ullets".
Encara no me he canviat de roba, i com sempre he obert l'ordinador, he vist els dos comentaris teus, te he buscat i . . . simplement he vists els teus ullets, ets de l'edat del meu fill. (Encara que molt mes maca, ell es molt mes maco, però es un home, tu ets maca) Que et vols que et digui?
De vegades a la vida, les coses no sempre son com un vol, suposo que tu ja ho saps, de vegades tens que fer coses que no les vols fer, de vegades . . . . sempre es de vegades.
(De vegades voldria comentar mes les relats, de jovents com tu.)
Però de vegades en passo molts de mesos fora de casa.
La feina no sempre es desagradable, de vegades te les seves alegries, ajudar als demés sempre et porta coses bones. però saps que es lo millor de tot.
La gent com tu.
Ara de on te parlo, es de nit, la lluna es molt palida, hi som uns quants sentats al costat de una taula de fusta que de vegades es mou., el pis es de terra i els seients son de fusta.
Però la teva cara ens ha donat la força, i les teves paraules la alegria que necessitàvem, crec que pronte estarem tots altre cop a la nostra estimada terra, al damunt de la tenda es penjada la nostra senyera.
que tingueu un bon any 2005
cuidat molt i no perdis mai este somriure.
Un amic al qui has fet molt feliç.
Cptain. M. de L.
PD, perdona les faltes i si te he robat un temps.

Huoles!
Jo tinc vint anys i em passa lo mateix...els pares sempre ens voldràn protegir i sempre ens diràn que no a tot lo que signifiqui viure noves experiències que podem sortir fracassant , però lo que no saben ells és que també podem sortir guanyant!!La qüestió és desmarcar-se i fer lo que un creu convenient..felicitats pel relat i un petó ben fort!

Gran dilema el que ens planteges! Tal com ja han dit la maduresa no vé marcada per l'edat sinó per les experiències, i el que és més important com n'aprenem d'elles. I a tu se't nota que ets gran! En molts aspectes però sobretot escrivint. No deixis de fer-ho!És un autètic plaer poder llegir cada un dels teus escrits.

Petons...i moltíssimes gràcies pel teu comentari :D

Realment el teu pseudònim t'escau al 100%. Renoi quins ullets!

El teu relat m'ha recordat aquell soldat de 20 anys, que li prohibien veure alcohol, però li posaven un fusell als braços per anar a la guerra. Incoherent i injust, com tantes vegades ho és la societat.

Pel que fa a la relació pares-fills (que és el que, en definitiva, tu planteges) el tema és molt més complex i ha fet córrer rius de tinta de psicòlegs i educadors, sense massa resultats.

Jo personalment, després de fer tots els papers de l'auca (vaig ser fill, he tingut quatre filles i, ara, una neta. Tot dones, valga'm Déu!), penso que les divergències descansen més en els rols que no pas en les edats respectives. En el fons, tots som personatges d'una gran comèdia i els guions ja ens els donen escrits, però, perquè tot surti bé, és indispensable que els llegim - i els escoltem - amb amor.

M'està sortint un sermó, i si segueixo per aquest camí no em llegiràs ni em comentaràs cap més relat. Però deixa'm acabar amb una cita de Froid que crec oportuna. Va dir - cito de memòria - "adult és aquell que compren al seus pares i, a més a mes, els perdona". Si més no, fa rumiar.

Petons

I ets gran malgrat tot això que dius, que et passa i que a molts ens sóna d'alguna cosa. Ets gran perquè la maduresa és porta a dins, i això és indubtable.

Pel que fa al poema, com ja ens tens acostumats, ens brindes un poema de forma lliure, sense un ritme definit però que alhora caracteritza, penso, una manera de ser, una forma d'exterioritzar les coses.

Al final has jugat amb quatre línies de prosa i un colofó final de 2 versos que sintetiza tot el poema en conjunt.

La prosa és l'opció que has pres per adreçar-te a la persona en qüestió i dir-li, simplement, ets gran.

Quan el contingut, ja t'he dit abans que a molts ens sóna d'alguna cosa. I l'has exposada amb una inseparable barreja de certa "contundència" i delicadesa. La delicadesa és la que ens tens acostumats. la "contundència" és la justa en atenció al missatge que vols enviar-nos i per no trencar l'esmentada delicadesa.

En resum, que m'ha agradat i segueix investigant (en el fons, escriure és investigar amb les lletres) per brindar-nos originalitat i frescor.

Salut, Ullets

Vicenç

escribint... dient els pensaments... es coneix l´edat REAL d´una persona...
no hi ha una edat fixada per dir-nos quan o no som grans o petits...
QUIN POEMA, noia!!! has passat de rimes i belleses visuals... per expressar IDEES superbones i sinceres...
és que en cada trosset del poema podria ressaltar alguna expressió superoriginal que m´ha frapat:
"sóc gran per afrontar-me a mi mateixa i a mig món" ( fantàstic... té molta força ) jo diria que estàs preparada per enfrontar-te a TOT el món i guanyar la batalla!!!
no havia llegit gaire de tu... però ara sóc FAN teu...
"ullets"... ULLASSOS que veuen per 4... valents, decidits, nets i clars... com el teu poema
t´admiro... un ptó i una abraçada de... GRAN!!!
et seguiré llegint, ullets encisadors...

Qui és que dubta si ets gran o no? Perquè és que no ho acabo d'entendre... és clar que ets gran! Ets gran en molts sentits: Ets gran en sentiments, tens un gran cor. Ets gran en mentalitat, no et tanques a cap opinió, i no et tanques cap nova porta. Ets gran en "regalar", no et costa oferir el que ets capaç de donar per tal de fer feliç a les persones que t'importen. Ets gran en amistats, tens un munt de persones que t'estimen i et valoren per tal i com ets. Ets gran en molts aspectes! Ets gran com a persona! i tant que ets gran! jo no en tinc cap dubte. He après un munt de coses de tu, i m'has ajudat a ser una mica més gran també. I tant que ets gran!
T'estimo molt