Sóc feliç, i tu?

Aquest relat és genial! No es tracta de trobar la felicitat, sino que el camí que seguim per aconseguir el que ens fa feliç, estigui ple de felicitat, i per això tan sols cal valorar el que tenim i està agraïts, és a dir, valorar cada instant amb els amics, cada instant amb la familia i valorar totes aquelles coses que ens fan sentir be, sense deixar passar-ne ni una. Si la gent aprenques a valorar tot allò positiu, de la mateixa manera que valora allò negatiu, hi hauria molta gent feliç en aquest món!

Gràcies per penjar aquest relat!

de llegir això me n'adono de que tinc molt per ser feliç, em tinc a mi i als teus versos...
sóc feliç!

La felicitat no es només el que tenim, també el que aconseguim, els petits moments, un nen petit, una cançó...
La felicitat esta a cada cantonda, pero estem acostumats a no agafar les draçeres i caminar pel camí més llarg.
La felicitat és aquí i ara.

Felictats pel teu escrit! M'ha fet somriure!

Hannah.

Sóc feliç. Però diuen que "la felicitat" és com el cim d'una muntanya i, el que realment importa, és escalar aquesta muntanya (que, espero, personalment, no tingui cim).

M'agraden els teus relats :)

Segueix així.

Tantde bo tots poguéssim ser tan feliços com ets tu, i els petits plaers que descrius borrassin tots els molts problemes que ens envolten a nosaltres i a la resta del món.

Una besada!

L'Anna de sempre, que demostra la seva felicitat just al moment que se la nota. A mi m'agrada molt que sigui així.
Jo, ara, lluitant, sóc la major part del temps feliç.
Per cert: demà mateix al migdia tinc la primera visita amb la neuròloga, que s'ha d'ocupar de mi pel que fa als espasmes i la tensió muscular. Si t'interessa, em pots preguntar com m'ha anat en un comentari i em recordaràs que t'ho contesti.
És que et tinc molt en compte, però sóc la mar de despistadíssim....

Un petó....


Sergi

Complicat comentar aquest escrit... No sé, potser ho hauria de mirar des d'una altra perspectiva (la teva), per entendre que quan algú em pregunta si sóc feliç ho fa amb la intenció de demostrar-me que ell ho pot ser molt més que jo... Potser hi ha un rerefons en aquesta història que m'he perdut, i segurament, de fet, ho faig, parlo per parlar i sense coneixement de causa, però crec que si algú em preguntés si sóc feliç, m'ho prendria com una preocupació, com una intenció d'ajudar-me a ser-ho. I quan preguntes tu al final, si aquest algú és feliç... és com que es torna a repetir la història, no?
Em sembla que m'he fet un embolic, el cas, és que m'ha agradat molt com has descrit la teva felicitat, perquè t'omplen les petites coses, i això et donarà la clau de la felicitat, segur.

En fi reina, una abraçada molt forta, carregada de màgia i bones intencions.

El tema de la Felicitat és un tema que treballo, sento i visc i comparteixo en les meves Sessions Personals. Tinc creat un Curs inter-actiu sobre el tema.
Invoco la vivencia dels MOMENTS DE FELICITAT.

Amb el teu relat curt i breu, sí m'has fet feliç. M'has ajudat a pensar que podem ser feliços amb tot el que ens envolta i ens acompanya en aquesta curta vida. Segueix així i tots gaudirem...