Soc Deu

Soc Deu. No el Deu Creador del Cel i la Terra, ni el Motor Immòbil, ni la Causa Primera. Us faré un spoiler necessari. L'Univers no és l'obra de Deu, si no que Deu, els deus som creació de l'Univers. Hi ha deus que necessiten creients, devots, seguidors, cerimònies i ritus, temples i altars, imatges i llibres sagrats, clergues i jerarquies, aquest s’expliquen per la tradició i la por. Altres existim per se, venim d'un tebi llim d'un llac ara inexistent, d'un llarg, llarguíssim camí, som producte d'innumerables canvis i mutacions, que ens han dut a fruir dels nostres poders actuals, que no ens permeten canviar el destí de l'Univers, però si d'algunes parts d'ell, algunes vides i sobre tot de la nostra existència. Heu d'entendre que la única manera de que no us extingiu és convertir-vos en Deus. Vau començar el camí cap a la divinitat al neolític, quan vau fer del llop un gos, vau triar les millors herbes per mudar-les en cereals, construireu cabanes i camins, domareu el foc, i vau forjar eines i armes. Per no oblidar i transmetre l'après inventareu l'escriptura, amb les marees de la civilització vau créixer. Ja no és més una qüestió de temps i sort que us adoneu que el coneixement us durà a la divinitat, si sou prou savis per renunciar un cert passat i prou ignorants per atrevir-vos a explorar l'univers.