Sóc de Sabadell

Sóc de Sabadell
contrada per camins creuada
i ciutat de malapell de les més aspres,
espessa en fàbriques, borra i fils en nuada,
teixida de gent senzilla i de pocs astres.

A Sabadell la mar ens cau als afores,
a distància prudent
i ens rega un riu pudent que quasi no ens mira.

No és ciutat màgica de dolcesa blanca,
té aixó sí una gran anca..
una mica d'horta i marges de passejada.
Farcida de trames, ordits, sarges i clapes juganeres,
res d'això ens manca.

Sabadell camina bosquejant entre masies.
Gansoneja industrialment ferida
de fraus endiumenjats que no tenen mida.

Ciutat sense adversaris, ni jueus ni aris
que viu enjugassada del poc seny que l'avala
i desmesuradament d'estar tocada de l'ala.

A Sabadell, plantada en el Vallès, entre el boscam
hi he assaborit l'hora blava i he tastat la mala bava,
n'he recollit petjades de natiu esquerp
i sovint de gallina d'aviram.

Al Vallès hi posa des de sempre gent de fora,
s'hi passa i si s'és tossut si mor
gatejant entre pinassa
i diuen que fins i tot algú s'hi casa.

Camí amunt del Vallès ja no hi ha feres
ni valents bandolers a les drasseres.
A l'Obac, entre verdisses adormides
s'hi escampen jardins de fidelitat
que pocs gosen escarnir, per no dir cap.

En el Vallès de pinzell hi ha baumes i caients,
ateus a les muntanyes i parets de roca creients.
Acaronant-se.