Cercador
Sóc de plomes...
Un relat de: Catalina- Compartir:
Sóc de plomes...
Sóc de plomes... (Feta de la mateixa matèria que els somnis.)
Parlo amb el vent i deixo que em mostri el camí.
El vent riu i m'acarona.
Frego els pétals de les flors i absorbeixo els seus colors.
L'aire fa olor a escorça i em dóna pes.
I giro i giro sobre mi mateixa, escoltant com la lira d'aigua m'eleva
i m 'abraça i balla amb mi, formant espirals que mai es tanquen...
Sóc de plomes...
(Feta de la mateixa matèria que els somnis...)
Sóc de plomes... (Feta de la mateixa matèria que els somnis.)
Parlo amb el vent i deixo que em mostri el camí.
El vent riu i m'acarona.
Frego els pétals de les flors i absorbeixo els seus colors.
L'aire fa olor a escorça i em dóna pes.
I giro i giro sobre mi mateixa, escoltant com la lira d'aigua m'eleva
i m 'abraça i balla amb mi, formant espirals que mai es tanquen...
Sóc de plomes...
(Feta de la mateixa matèria que els somnis...)
Comentaris
-
Gràcies!!![Ofensiu]Catalina | 25-02-2014
Moltes gràcies per les teves paraules. Él el primer text que publico i és molt especial veure que el que escrius emociona als altres. M'ha fet molta il·lusió llegir el teu comentari. Una abraçada des de Mallorca!
-
has fet uns versos...[Ofensiu]joandemataro | 25-02-2014 | Valoració: 10
bonics i delicats, que transporten a senir aquesta lleugeresa que vols transmetre
et felicito pel resultat global del poema
una salutació ben cordial des de mataró
;-)