Sóc com tu

Romans estèril guarint totes les ferides obertes, que un cop i un altre el teu interior ombreja al teu cos. T'amagues de tu mateix, per no veure en què t'has convertit, et fa vergonya saber-te tan vulnerable.
Creies que per fi havies superat el passat i que ja res ja no et faria mal. No goses mirar-te al mirall, no vols assumir que només tornes a ser qui erets....

Mira'm i escolta el que et dic..

jo sóc com tu ....

vulnerable i fràgil
delicada i dèbil

però tenim l' únic que ningú ens pot prendre, una autoestima i una força que quan defallim ens acull amb les mans obertes .... busca-la al teu interior, més enllà de pors i dubtes, reneix quantes vegades et faci falta, però torna ... és el més important.


Yuna