Sóc com sóc

Radicalment en contra del sistema de la societat: que fa les persones com els seus interesssos li va bé.

Exactament: persones que callen quan es volen queixar, que han de somrure per portar l'harmoinia d'un país sense indentitat, que quan ens aixequem de la cadira un milímetre per dir: "en això, no hi conincideixo" ens cau una garrotada per no tornar-ho a intentar mai més, que treballem per pagar i que respirem poc, mengem poc i pensem poc: es a dir, converitr unes persones idiotes per formar una societat idiota d'un país idiota on rau la idiotesa i ningú ni amb una mica de seny pugui sortir de la idiotesa!
Un món ple de merda que ens diu com ens hem de comportar i què hem de fer... però pensa qeu de vegades, sota aquest pou de merda es veu una mica la llum de l'exterior.

Que maco! Si, tens raó, cadascú és com és, i se n'ha d'estar orgullós home ^^
Jo també em mossego les ungles, també em passo el dia somiant, i sé fer els nusos dels globus però no sé ni xiular ni fer la vertical xDD..
Petunets! i molt molt maco de veritat ;)

Jo... jo no estic orgullosa de ser com sóc, però em vaig acceptant a poc a poc... en el fons, només són paraules, però m'agradaria molt pensar que t'entenc i que m'entens... una miqueta al menys, fins on permeten els mots!
He arribat a llegir-te partint d'un comentari teu sobre l'amor i m'he trobat amb una gran sorpresa: els teus relats m'han encantat! La veritat, no sabia quin triar per comentar-te, però aquest... ha estat definitiu! Enhorabona!
En especial, m'ha entusiasmat la proposta de les fites prohibides, la búsqueda de la diferència i la decisió de ser feliç...
Estic contenta a més, perquè veig que vivim molt a prop i així, encara que no t'hagi vist mai, et puc imaginar esquivant els forats del carrer Llovera o donant canvis de direcció pels Màrtirs o fent el tomb de Ravals... o maleint el vent que no t'agrada i que bufa tant i tant per aquí!
T'envio, doncs, una abraçada encantada,
Una quimera

és un somni de vida
ja ho has dit tot i jo no puc ir res més
tan sols que visquis molt bé

sóc com sóc, sivols veure'm em veus... com deia l'Ovidi,...
una bona classe magistral sobre l'essència de les persones!!!!
visca les aquaris, d'ulls foscos, i pells clares, independentistes, iq ue es mosseguem les ungles!XDD
salut i revolta!

Ei!!!K bo.Jo tb portu roba negra,i a ki no li agrade..doncs k no miri..xk no anem a canviar mai!!!Lluitem i lluitarem per els nostres somnis!!!M´ha agradat molt.
Petons

Aixo es...la revolucio TOTALLLLLLLL!!!!!!!!

M'encanta, m'encantaaaaaa!!!!!

Tens la força que cal, als 18...

Despres hi ha altres forces que ara no et pertoquen encara.

I t'asseguro que son molt Guais tb!

Pro sols les aconsseguiras si ara, que ets a l'epoca de la revolucio, et revoluciones.

Apa! i portat be, eh?...i no et passis de rosta anneta...

pere

Massa pautes heretades, massa comportaments preformats per poder formar part de la "normalitat".
Cadascú gaudeix de la vida de formes molt diferents, com podem entrar tots dins d'un mateix motlle.
Ser com ets i acceptar que t'agrades és el primer i fonamental gran pas per estimar la vida i viure-la...
Sempre respectant unes mínimes normes de convivència i sense perdre la comunicació, la tolerància i el diàleg, fer saber i deixar clar qui ets i què vols en realitat, crec què és un camí cap a l'autenticitat de la persona.

Evidentment, no sempre és fàcil...

Petons i moltes gràcies per llegir-me!

.. ets una rebel Gaudeix mentre puguis ! Una abraçada ¡

...Quan visquis en la teva casa, hauràs de fer el llit a la teva filla, a menys que t'imposis).
Endavant i força.

...ha d'estar orgullós de ser tal com ès. Però pensa que a mida que vas vivint t'has d'anar polint per poder conviure amb els demés sense perdre la teva identitat. ( Pensa que mentre visquis a casa dels teus pares t'hauràs de fer el llit. Quan visquin en la teva casa, hauràs de fer el llit a la teva filla, a menys que no t'imposis).
Una abraçada.