Sobreviure't

Un relat de: Dia rere dia
M'he aixecat i he fet foc amb quatre branques que tinc, quan estigui una mica viu hi posaré pa per fer torrades amb tres salsitxes i beuré un xic de vi. En acabat de dinar aniré a buscar aigua per higienitzar-me mínimament. Després baixaré, baixaré per un caminet ocult fins a la ciutat per tornar a caminar pels carrers, per aquells carrers que veig tan canviats perquè se m'ompli el cos d'esgarrifança cada vegada que recordi anècdotes o coses minses d'importància que he viscut en ells ja que qualsevol moment anterior és millor que l'actual, això és un fet, realment és així, i és per inèrcia que inconscientment acostumo a passar per on hi he transitat, pel carrer que tornava a casa des de l'escola que era estret i amb llambordes, el parc per on anava a dinar amb la meva mare que tenia unes casetes de fusta per les criatures tipus tenda de campanya, la plaça on ens ajuntàvem cada tarda quan era adolescent que enguany hi ha una rotonda envoltada d'edificis, i aleshores, en reviure, en fer l'esforç i veure'm tal com era en qualsevol d'aquests llocs faré un petit somriure cara a cara amb la meva innocència per sentir tot seguit com em trenco per dins. Estic al cim, al cim del final, no tinc ni un bri d'esperança, és com estar atrapat en un cos amb l'ànima famèlica de bones impressions que roman agafat a les obligacions bàsiques per poder seguir plorant bàsicament, lamentant-me, bevent i menjant, en definitiva per continuar vivint en el passat, per què el present, volàtil i fràgil, que va cap al futur però que es va fossilitzant permanentment en forma de rèmora en algun racó del cervell, no té cap al·licient, res, cap cosa a seguir, el què?, treballar per viure sota mínims?, el què?, llevar-te per fer voltes com un estaquirot o serà per veure un paisatge aliè que res trobes per enganxar-t'hi? Per curiositat em llevo cada matí, això és cert, encara que pesa molt qui ets, la càrrega que arrosegues, més que totes les ximpleries que has interioritzat. No hi ha remei, només assimilar la teva condició, el teu minúscul paper de figurant en tot plegat, una personeta que ha cregut en una vida diferent i que aquesta ara utilitza altres canals de comunicació més blasfems com si fos pura banalització el menyspreu. Potser són excuses, potser no és així, potser és la meva dèria en voler explicar-me el perquè d'aquesta situació d'una manera que en surti ben parat, cabria la possibilitat que ha estat culpa meva, massa callat, massa ficat dins meu, potser massa exigent amb tot, tant que no he deixat passar res que em semblava excessiu, com tractes laborals o relacions. De totes maneres, la part més utòpica que ens ocupa, la part que està a prop de l'ideal s'ha vist vençuda per un avançament brutal de la fracció més fotudament simplista, de la gana monstruosa que s'ho empassa tot sense miraments i que avança reforçada socialment per una falta d'humanisme recalcitrant buscant escarmentar-te fins que claudiquis i deixis de sorprendre't, fins que deixis ja d'una vegada d'imaginar.


Frida Kahlo: "Vaig intentar ofegar les meves penes en alcohol, però les condemnades van aprendre a nedar"

Biblioteca pública Carles Rahola. Dotze de desembre de dos mil dinou

Pau Mezquita i Romero

Comentaris

  • Bellesa[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 25-12-2019 | Valoració: 10

    Anima famelica.
    M'encanta. Jo sempre dic vitamines per l'anima
    Per Transforma en bellesa hom. El més revolucionari que hi ha

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dia rere dia

Dia rere dia

10 Relats

9 Comentaris

1279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
Can Carro.
Carrer sense nom i casa sense número.
Fornells de la Selva.

paumezquita@hotmail.com
Tel. 681229555.