Sobreviure a l'horror

Hola, Frèdia!

Gràcies per aquest relat tan commovedor i tràgic a la vegada. És una trama molt ben lligada amb un lèxic precís. Saps portar-nos cap a la tragèdia que es va viure fa uns quants anys, però que encara es manté viva. M'ha agradat molt, i m'has fet reviure els temps en què la meva àvia m'explicava coses terribles de la guerra que havien viscut.

Saps conduir el lector, sense sotracs, pels camins d'una part de la història que diu molt d'aquell sofriment inútil i absurd.

Felicitats pel teu relat!

Materile

que es mesclen arrels i branques unes amb altres, en la selva i al manglar, sota l'aigua. Aquesta imatge m'ha portat el teu relat. Aquesta història dolorosa, el vagarejar per la vida quan la vida ja no la vols. Sobreposar-te al record trist, aferrar-te a les petiteses de bellesa: aquell somriure, aquells cabells. Viure perquè no hi ha més remei, en pau, si pot ser, llegint ritus funeraris, a l'hortet els bons dies de sol. L'havia llegit, i com ara, recordo que em va entristir i captivar. Ara ho ha tornat a fer. Ets una gran autora, tens tota la meva admiració.

a

Un relat que interrelaciona la vida de dos personatges que tenen una pena comuna: la pèrdua de l’ésser estimat.
Trobo molt encertada la tècnica amb la que has anat entrellaçant ambdues històries que no comparteixen ni espai ni temps.

Una història crua i tràgica narrada amb una prosa excel•lent que ens deixa amb el convenciment que el protagonista serà capaç de sobreviure a l’horror

Ens seguim llegint,

Núria

PS: Quan penjaràs el teu relat del darrer repte?

Curt i intens. Molt cuidat de detallets, em sembla a mi. Calculat, de titol encertat i gir final que et remet al títol també. Una petita gran joia. Profund però escrit amb el cap en fred. Genial el que demostres es pot fer amb poques paraules però encertades totes elles! Ho han tocat bones mans, es nota, i t'ha quedat rodó, rodó, rodó...
Moltes felicitats!

Havia llegit el relat a un repte. Em meravella com es poden concatenar dues històries diferents amb tan codensat espai. De l'una, en coneixem gairebé tots els detalls, a sobre: les peripècies vitals tan dramàtics que, tanmateix, semblen perdre totes relleu per a la ment del seu protagonista, llevat d'una, la pèrdua de l'ésser estimat. De l'altre, només coneixem un esdeveniment, possiblement transcendental, també la èrdua de l'amor, però aquest cp en circumstàncies ben diferents, podríem dir que no tràgiques si no fos perquè la tragèdia, al cap i a la fi, és només subjectiva.
les dues històries es lliguen per un contacte inicial casual, atzarós,indirecte, i s'acaben vinculant per una afició adquirida, el ritual. Potser un passatemps, o potser alguna cosa més. El ritual, en definitiva, és una manera d'acomodar-nos en la vida, que és tant com dir preparar-nos per a la mort.

Una abraçada,
franz

un relat escrit amb molt bona mà, de veritat. Arribes a tocar-nos la fibra amb aquest relat amable i sincer, escrit amb una mestria envejable, t'ha sortit rodo, amb aquest final tan ben triat. Els Cintets, de ben segur, que allí on estiguin t'estaran agraïts per aquest record teu.

Una abraçada i fins aviat!

Ferran

Realment aquest relat és fantàstic; corprenedor però fantàstic alhora. Fa posar la pell de gallina, no tan sols pel que diu sinó per com ho dius, com ho escrius. Amb un llenguatge molt intimista, proper, detallista, amb un català preciós i amb emocions molt properes. M'ha encantat. Una abraçada.
Aleix

Un relat d'aquells que descriuen amb minuciositat els sentiments, que arriben al fons de l'ànima humana i del dolor que pot suportar. Esplèndida escriptura, narrativa fluïda i intensa, identificació ràpida amb els personatges. A través de la lectura te'ls fas teus, els seus temors són els de tots, les seves llàgrimes tots les vessem. Aquesta és la característica principal de la teva literatura: arriba, subjuga, t'embolcalla, potser és el gran domini de l'ambientació: sempre m'ha costat de descriure els sentiments, potser per això m'he dedicat a un altre tipus de literatura. Tu aquesta faceta la domines a la perfecció. Una abraçada, des de la penombra de la nit que ja s'anuncia.

cal tindre'l present, encara que costi d'imaginarenhorabona per aquest relat .
Gràcies també a la teva visita a la calaixera, celebro que t'agradin els dibuixets , jo també tinc pardals al cap.
Avant