Sobreviu l'amor

He volgut passar pel teu espai abans que acabi l'estiu per dir-te que espero que l'hagis gaudit de valent, que hagi estat el que tu volies aquest temps de calor , de sol i de dies llargs...

M'he trobat, al venir-hi, amb els últims relats teus, que parlen de rialles i d'amor: me n'alegro molt, pel que això comporta!

Estic contenta de llegir-te de nou veient que has decidit aprofitar la vida, amb tots els sabors que ofereix: que vagi de gust l'àpat!
Jo vaig rossegant-la, també, destriant els ossets...

T'envio una abraçada calorosa encara, tant pel sol que fa avui encara, com per l'afecte que conté, que és mooooolt,
Unaquimera

El darrer que es perd
o el que mes tard es conserva:
un somriure !.

Quan el cos i la ment es separen,
irremediablement pel pas de la vida,
queda una mirada ,
un darrer somriure.

Si es perd aixó,
la vida s'acaba.
Avet

Sobreviu l'amor gràcies a persones que hi creuen, en l'amor. I, per tant, en l'esperança.
Mirant la biografia que has publicat veig que només tens 20 anys. Que ja hagis après tantes coses en aquesta edat és una sort per a tu, i una sort per a la humanitat que hi hagi gent que tingui aquesta capacitat d'aprendre... i d'estimar.

Un poema que demostra una gran sensibilitat, però a la vegada molt realisme. Idealisme que toca de peus a terra. Sobreviu l'amor, per això ens n'hem d'omplir, donar-ne i rebre'n. Perdre'm altres facultats, però no la d'estimar...

T'acabo de descobrir, he fet una repassada ràpida pels teus relats i tots ells m'han arribat a l'ànima. Encomanen alegria i esperança, i em diuen que si vull, jo també puc anar sempre, com tu, amb un somriure als llavis.