Sobredosis d'amor.

Dibuixo vagament una senya al cambrer, introdueixo les meves últimes monedes a la màquina i n'obtinc l'apreciat paquet d'amor. A la caràtula diu; estimar mata. Però a mi estimar m'ajuda a viure. Quan estimo la meva ment entra en harmonia amb el món, amb el meu món, amb el nostre món.
Recordo aquells dies que estimàvem d'amagat, amb vergonya, amb por de que es notes. Tots sabíem qui estimava i qui no, però callàvem. Perquè l'amor és molt personal, ningú no estima igual.
Hi ha qui va canviant de marca en busca del seu amor ideal. Hi ha qui es passa al ros, altres es passen al negre. Però quan trobes el teu, els altres et deixen un gust amarg a la boca.
No el vaig veure venir, em sentia més forta que mai. Però va arribar el càncer i ho vaig deixar. Ja ho deia el paquet, estimar mata. Ara les meves ganes d'estimar són tant grans que m'acabaran matant. No puc deixar de pensar com m'agradaria estimar un altre cop. Sóc addicte al amor. Els meus pulmons m'ho demanen a crits, la meva sang bull d'amor, el meu cor batega d'amor, el meu cos es desfà d'amor.