Sobre l'estat de les coses i d'altres insensateses

Futileses, extravagàncies,
té importància el que només és important,
quan és d'una manera àmpliament minoritària?

S'obre l'estat del món...
ningú pensa en l'estat del món,
que no sabeu, que és la psicoanàlisi?

No us preocupeu, gent de bona fe,
per quin serà el vostre camí,
de ben segur serà el mateix que el dels vostres enemics.

Llegeixes un manual, propaganda,
un clàssic grec, té importància?
Si el més arrelat està sempre en els hàbits adquirits! (diuen)

Potser no, deixa'm pensar una mica més,
podria ser que el més important de tot,
potser fos al congelador o a l'aigüera.

Goethe, Papasseït, Baudelaire...
aquest cap de setmana, el meu mecànic fa pont ,
les vacances del meu psicoanalista no es poden pagar amb tots els diners del món.

Respecte per les comes i els punts,
tan com pels costums i la destrossa capitalista,
tan com per l'embriaguesa dels centres de les places. (a les nits)

Companys, prou lamentacions,
flagel·leu-vos amb el llom dels llibres,
amb les parets blanques i buides.

No menyspreeu la força que tothom porta dins,
bé sigui per fer passar la corrent,
bé potser, per crear ments inquietes, d'altra banda, grotesques.

Sabeu en quin estat estem, lamentable,
ordinari i cridaner, però això és bo,
tenim més espai per a poder reflexionar i finalment, volar.