SobRe LA teVa PeLL nuA

Un relat de: joandemataro



Anhelo pintar sobre la teva pell nua les meves fantasies
I traçar les línies prohibides que dibuixen els teus llavis
-Tots-
Anhelo lliscar per les teves corbes, suaument,
I modelar el contorn del teu cos tendre.
Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria
I posseïr-te al meu caprici sense demanar-t’ho
-sense normes-

Cobejo sentir la teva olor més íntima
-Intensament-
I gravar el so del teu gemec apassionat, a cau d’orella,
Nascut de la joia de l’entrega a la vida.
Cobejo la brillantor de les teves galtes enceses
I el ritme del teu cor accelerat- acompassat amb el meu-
Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria
I posseïr-te quan volgués, com un caprici sense sentit
-sense normes-

Voldria pintar la teva pell , ser el poeta del teu gaudi ,
el músic del teu eretisme…

El teu creador voldria ser.

Comentaris

  • Pintar la teva pell[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-05-2013 | Valoració: 10

    Res no hi més bonic al món que contemplar el cos nu de la persona estimada. I no hi ha línies prohibides, al menys no n'hi hauria d'haver, perquè en l'amor i en la guerra tot s'hi val
    És un porma preciós, Joan. Hi ha tanta passió i tanta tendressa en allò que dius, que ens fa sentir feliços de que existeixin els poetes. Qui, si no, podria pintar amb paraules els sentiments més íntims?

  • Gabriel M. | 15-05-2013 | Valoració: 10

    Saps que em meravella llegir els teus poemes. Tan plens d'un lirisme encès i ple de força.
    És certament un gran plaer llegir-te sempre.
    Una abraçada, bell amic.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-05-2013

    Un poema eròtic molt ambiciós tant pel que fa al contingut com per la forma. I el cas és que has sabut trobar una cadència especial, un ritme, vaja, una fórmula ideal de conjuminar a la perfecció ambdues vessants.
    Una abraçadota,
    Mercè

  • Deixar-se anar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-05-2013 | Valoració: 10

    Ooooooh, Joan! Magnífic! Les frases llargues, descriptives i oloroses, barrejades amb paraules úniques, solitàries, que donen al poema un ritme just, molt musical i amè per la lectura. M'agraden les frases llargues, com ones de mar de fons. Els dits, la pell, el cos, la fantasia, els sentits esbojarrats. Tot plegat, un poema fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10