Sobre la merda autèntica

M'ha agradat, l'he trobat molt encertat i realista, sovint et pots trobar sol i abatut. Encara que a mi em passa de tant en tant.

i ben escrit.

disgressió o vomitada, el que prefereixis! Bé, vomitada en el bon sentit de la paraula, que els rapinyaries bé vomiten el que han menjat per alimentar la seva descendència!

M'he sembla curiosa la frase: el poc que hi ha que parteix de la nostra imaginació ja està fet i més que enterrat doncs coincideix una mica amb un altre cosa que acabo de penjar també que es diu a les palpentes, Bé, el que jo he penjat és més vomitada encara que la teva, plena de trossets mal digerits. Ah, i el títol és d'allò més cridaner, em sembla que ja no recordo com fer títols cridaners...

En resum, m'ha agradat que encara hi hagui gent que sigui capaç d'escriure coses sense embuts i divertides!

Xavier

ric...però no pel que diu el text, sinó per com ho diu. la sinceritat és màxima, i jo quan trobu alguna cosa sincera ric, i somric...per què pocs cops passa...i la sinceritat és una cosa que m'agrada gaudir.
Pel que dius...sí...la gent és falsa...i tornem al tòpic típic de..."quan més envoltat de gent estigui més sol em sento"...és un tòpic sí..però és un dels més certs...i dels més...putons (perdona per l'expressió).
El que dius..que si et sentissis més sol estaries mort...és un sentiment que jo també he experimentat molts cops...però no sé per què...mai em dura massa...suposu que si em durés molt no ho aguantaria.
Ànims...molts ànims...