Sobre els insults

Un relat de: llacuna

Si sabéssim que amb els insults dels altres podem arribar a conèixer-nos més. Els acceptaríem? Per desgràcia només en són un petit ajut perquè molt poca gent ens mostrem totalment com som i per tant, els insults dels altres, els seus crits agressius d'incomprensió i censura, només ens poden ajudar fins a cert punt, fins a on arriba la nostra nuesa, nosaltres hem d'anar més enllà i reconeixe'ns qui som,i cap a on volem anar i per tant, intuir si en som capaces, de què se'ns arribarà a dir també, més endavant.
I és que cal diferenciar entre un insult de diferència i un insult per a ferir. Per exemple si ens diuen que vivim en el món de iupi. Seria un insult de diferència o amb intenció de ferir? Què és el món de iupi? Per començar, pot passar que no sapiguem ni què és. Buscarem per Internet i als diccionaris, si no apareix, agrairem la imaginació del company o companya.
També és recomanable preguntar, quan algú s'ha atrevit a insultar-nos per a entendre més bé què ens vol dir. Aleshores, un cop ho hagem entès, haurem d'acceptar la gran diferència que ens separa i l'enorme dolor que produeix entre els dos éssers. I acceptar que en aquest cas és l'altra qui ha tingut la valentia de dir-ho. I desentrellar més informació del missatge, ja que també et diu que si fóssim iguals seríem amigues, però no pot ser i crida des de l'altra banda de l'abisme amb ràbia la diferència.
D'altres vegades sí s'entendrà l'insult, serà una paraula clara amb un contingut de quelcom diferent al que es pensa que és l'altra persona. Sigui com sigui davant de tanta generositat, només ens resta dir què gràcies, recollir les paraules, ficar-les a la carpeta i caminar pel nostre sender amb més informació de qui som o de qui no comprenen que som, les nostres dues imatges, la nostra i la dels altres.

Comentaris

  • Una idea original[Ofensiu]
    Elboigdelsmots | 11-05-2009


    Els insults com a mots que ens defineixen, ens singularitzen. M'agrada!

    El boig