Sobre els artistes i la vida

Per varies dècades através dels autors de l'art... un passeig per algunes figures significatives, i així s'ha anat teixint la vida amb obres inolvidables. Bona pregunta final: per què tots els artistes estan morts?...per què cal morir-se per a que et reconeguin el teu art? Afortunadament hi ha molts que encara són vius.
Una salutació
Nadine

Tant Atlantis (Avançada civilització remota enfonsada) com Nil (a la mitologia grega, Déu fluvial asociat al riu Nil, són dos pseudònims de noms mítics i amb una forta carrega històrica que ens identifiquem tant a tu com a mi... Aquesta coincidència ens fa compartir sensibilitat i atracció per allò que és bell, bondadós i ver. Les teves paraules, així com les aportades per la resta de comentaristes, són un al·licient per a continuar amb la meva meticulosa tasca de creació poètica. Si!, tal volta els meus poemes traspuen força a prosa poètica...Però cal tenir en compte que aquesta manera de fer i estar, em permet ésser més intens a l'hora d'expressar els meus sentiment..això si!, bo i fent ús d'aquelles paraules, que com notes musicals d'una arpa, vibren i musiquen a l'oïda del lector. Nil.

Gràcies pel teu amable comentari, que m'ha agradat molt, en el qual em dius com ho expresse en el poema. És així, són versos dedicats a la meua amada (o dona), en el qual són expressions amb molta rítima.
Una abraçada...
Perla de vellut

Hi ha artistes de tota mena, i tu Atlantis ho has manifestat d'una manera molt bé i molt original...
No tots els artistes estan morts... (no se sap mai) i per què han d'estar morts?....
Cadascú té el seu destí i la seua hora de morir...
Gràcies SrGarcia, per dir-nos a Nil i a mi, que som bons artistes, i encara no estem morts. El dia que no estiga, la meua pàgina ja restarà per a la eternitat...

Saluts... a tots...
Perla de vellut

Primer de tot, Sr Garcia gràcies per lo de desitjar-nos llargs anys de vida i també per la floreta que ens llences: artista! Precisament avui estava llegint la biografia dels millors poetes de la literatura francesa dels darrers dos segles, tots han tingut morts molt tràgiques... Sífilis, l'alcohol, indigència, manicomi... i algun per suïcidi ,etc Jo penso que el veritable artista, viu en exclusivitat per a l'art i quan aquest deixa d'aflorar, l'artista perd el sentit a la vida i en conseqüència la seva ànima cerca els mecanismes que el fa precipitar devers aquesta fita que és acabar amb la pròpia vida. Aquest relat teu palesa aquesta evidència...Ep! no tots ho experimenten de joves, alguns arriben a ésser creatius fins passat els cent anys... En fí, que m'ha agradat llegir aquests fets ja històrics, molts dels quals, per la meva edat he viscut ...Per acabar et diré que aquesta lectura m'ha fet entendre que la meva trajectòria per la Terra no la faig tot sol...

Sembla que tenim necessitat de termenar el temps. Fer-ho amb fites artístiques està molt bé; molt millor que, per exemple, comptar els anys com abans, durant i encabat de la mili.

A la pregunta "per què tots els artistes estan morts?" tenies una resposta bastant òbvia:
en Perla de vellut i en Nil són ben vius (i per molts anys...)