Sobre el nudisme.

Un relat de: Jere Soler G

Hi ha instants, a la vida, en què el temps es torna present; present intens, present i prou, i hom copsa tot l'univers viu i encès dins d'aquest present; llavors el llenguatge ja no pot descriure el fenomen, no hi ha mots; llavors la consciència humana experimenta plenitud.
I un dels molts camins per arribar a la plenitud, és el costum de posar el cos nu en contacte amb els elements naturals amb què l'espècie humana ha conviscut frec a frec al llarg de milers d'anys; el cos nu, que per a molts és sinònim d'escàndol, de pecat, d'indecència; el cos nu, que per a d'altres representa lletjor; el cos nu, que per a massa persones s'identifica amb pobresa, amb misèria, amb brutor...
Cap vestit fabricat per mà humana no s'aproxima a la bellesa d'un lliri o d'una rosa, ni que, en la seva elaboració, s'hi faci servir tot l'or del món. No obstant això, si es priva algú, des de la naixença, de la visió de la rosa, quan en alguna ocasió accidental la contempli, se la mirarà amb un cert recel, n'examinarà les punxes, no gosarà tocar-ne els pètals per por d'una urticària, i, a l'últim, tal vegada la trobarà una flor estranya, fosca, grisa, potser brusca, massa salvatge per a ser mostrada. A molts els passa això mateix amb el cos humà, els contorba el seu propi ésser, consideren el seu cos, i el cos dels altres, com un enemic, com un perill, com una realitat estèticament indesitjable. Són els qui arribarien a un bosc verge i n'esbotzarien totes les plantes que tinguessin punxes, n'arreplegarien les pedres cantelludes, arranarien els bolets verinosos, i, havent acabat, restarien convençuts d'haver fet un gran favor a la bellesa del món.
El cos, igual que tots els elements de la natura, és un llibre; i si el condemnem a la foscor, a banda de marcir-lo, ens estarem perdent el poema que l'existència ens canta a través d'ell. El cos és una unitat; i quan és nu, tots els sentits, en ell, en formen un de sol, i es converteixen en un nou sentit, format de tots, que percep l'harmonia de la natura i deslliga la plenitud.
La recuperació de la nuesa asserenada, representa la recuperació de la innocència perduda a causa de l'afany de tenir, d'aparentar, de dominar. L'infant perd la innocència quan comença a preocupar-se del que és seu i del que no és seu, del que té i del que no té; quan comença angoixar-se més pel que mostra que no pas pel que és. La nuesa a la natura és un bocí entranyable d'infantesa recobrada, un tros de sol que ens desperta durant uns instants del mal son de la civilització consumista i utilitarista, una revolta pacífica i alliberadora contra els qui consideren el cos humà com un objecte brut, contra els qui pretenen imposar, com a norma social, aquesta visió fosca i psicològicament malaltissa del propi ésser.
L'ocultació obligada esdevé un dit que assenyala cap allò que s'oculta, i que crida a tort i a dret que el que s'amaga és escandalós i seductor, lleig i desitjable, pecaminós i honorable, i tot un seguit d'adjectius contradictoris que s'introdueixen en l'inconscient com una mala llavor i que erotitzen el cos. El secret per al domini dels instints sexuals no és l'ocultació sinó el coneixement. Els qui fan créixer la morbositat en el cos nu, són els qui l'oculten obsessivament, i no pas els qui aprenen a descobrir-lo com a fruït de la natura, bell i bo, sense que necessàriament hagi de posseir una significació eròtica. Conèixer la veritat, i contemplar-la sense pors, allibera de complexos, d'excitacions incontrolades, de vergonyes absurdes, de fetitxismes sobre el propi ésser... El pecat és només als ulls d'algunes persones que miren i que no veuen el que hi ha al defora sinó el que porten a dins; i al seu endins hi porten anys de repressió, de culpabilització del que és natural, de condemna d'una part de la seva pròpia essència que no tenen assumida. Hi ha cultures on les mans, o els ulls d'una dona, s'han convertit en objecte d'excitació sexual; com més es tapa, més tros de cos es converteix ineluctablement en pertorbador. Cal recuperar per a l'espiritualitat humana el terreny perdut de la bellesa del cos humà, cal fer retrocedir l'imperi econòmic de la pornografia buidant de sentit morbós la realitat natural del cos. La bellesa del cos humà és una metàfora de l'invisible que l'acompanya, una icona que assenyala una consciència infinitament més bella. Si estimem la rosa que hem deixat en un estel, tots els estels ens recordaran la nostra rosa. Tots els cossos humans ens assenyalaran la persona si som capaços de reconèixer en cada cos un jo que mereix ser estimat.
El nudisme naturista representa una vacuna immunitzadora contra la utilització del cos humà com a objecte de consum alliberador d'una sexualitat reprimida; esdevé també el trencament amb l'estètica imposada pels mitjans de comunicació, per les tradicions, per l'obscurantisme del passat; esdevé en definitiva la recuperació de l'estètica natural que ha evolucionat, a la Terra, des de la nit dels temps. El cos humà, a l'entorn de la natura, en contrast amb el blau de la mar i el terrós de la sorra, vist en tota la seva unitat, nu, lliure, representa la imatge més bella que hi pot haver en tot l'univers, la més elegant, la més serena; si més no en la ment de tota persona que visqui en harmonia amb la natura. El nudisme permet gaudir dels elements amb tots els sentits, amb tota la pell; permet omplir-se de vent, de mar, de sol, de plenitud; sentir-se lliure i bell, acceptant humilment el vestit amb què l'univers ens ha guarnit; mirar sense por els companys, saber-se acceptat per ells tal com s'és; prendre consciència del present, i viure'l sense freturar cap futur, ni immediat ni llunyà; educar els nostres fills en la llibertat, sense por, sense fetitxismes, sense valoracions desproporcionades envers determinades parts del cos.
Els qui rebutgen el nudisme no haurien de jutjar d'immoral una filosofia sense conèixer-la. No haurien de posar al mateix sac tothom qui es despulla en una platja; no tots els racons de costa, ni tots els moments del dia, són representatius de la realitat social i de les motivacions que mouen a centenars de famílies de Catalunya a descobrir la llibertat i la plenitud del naturisme. No es correcte de condemnar un moviment sense plantejar-se les seves motivacions, sense fer un esforç per entendre les inquietuds i les idees que l'esperonen.


Comentaris

  • Un tema del que saps[Ofensiu]
    Epicuri | 05-07-2009

    I quan dic saber em refereixo a que no l'has llegit als llibres...si no que el vius i el comuniques a qui sigui receptiu.

    Com tot el que és vital s'ha de viure i experimentar, o no. Segons la experiència de cadascú. Però la tasca de divulgació, de demanda de respecte, de dret a la llibertat, en definitiva. Es imprescindible, per que socialment, per alguna causa misteriosa, la intolerància. La jerarquia obssesiva, la cobdicia, la violència i la separació. L'egoisme en definitiva. Es propaguen molt més fàcilment que la solidaritat, l'empatia, la compassió, la caritat (en allò que té que BENEFICIA, clara i absolutament TANT al que té l'oportunitat de donar, com el que té l'oportunitat de rebre).

    L'anomeno el misteri de la verdura. Tan bona, tan convenient en tots els sentits com poc atractiva ( pregunteu als infants) tot un tresor per qui té la sort de conexer-la i saberla gaudir.

    per això és tant important la tasca dels que tenen la saviessa del coneixemet i el valor de defensar-lo o simplement recolçar als qui ho saben i tenen aquest valor, adhuc simplement no apuntar-se a la fàcil òrrua, del pessimisme , la mala llet i el se'm enfotisme.

    M'ha agradat molt el teu llibre (disponible al bubock) de amb els peus a l'escuma.

    Tindré, espero millor oportunitat de comentar-lo.

    Un plaer tenir-te a RC. Jeremías.
    A rellegir.

  • de nueses i vergonyes[Ofensiu]
    carminaburana | 20-08-2007

    Primer felicitar-te per l'assaig, que va desentramant el teu pensament i va aclarint, pels no entesos, una mica la teva filosofia. hi ha un punt en el que dius que quan es te la veritat... i aixo ho imagino com amb d'altres que tambe s'ho creuen, i que jo sempre he pensat que no n'hi ha una sino moltes i variades...
    Segon, a Barcelona hi ha varis individus que es pasegen així, tal i com varen neixer: un si el veus del darrera porta tatuat el que podria ser un banyador blau fosc, per davant un penis llarg amb una argolla al gland. l'altre circula amb bicicleta, el darrer dia el vaig veure al carrer de Cocurulla, per qui no el conegui és un carrer de Ciutat Vella, dels que un dissabte a la tarda has de demanar permís per circular; doncs bé, dir-te que el que és més vergonyós és veure les cares de les persones que passen pel seu costat, a mi ells no em fan ni fred ni calor, es com que els veus i no els veus, com tanta gent que camina i xerra, però el revolt que s'hi fa... de "verguenza ajena" que diue en castellà

  • alternatives[Ofensiu]
    qwark | 07-01-2007

    No sé si es pot analitzar literàriament un assaig que, en realitat, incita al lector a donar la seva opinió sobre el tema en qüestió. Et diré, prescindint del tema, que el teu estil assatgístic em sembla molt assertiu. Estàs convençut del que dius. Tant, que escrius com si el contrari del que afirmes fos absolutament impossible. Suposo que entra dins de la intenció de convèncer el lector dels teus arguments, de fer proselitisme.

    Sobre el tema que planteges, et diré que estic bastant d'acord amb quasi tot el que dius (practicament tot, excepte alguns punts que trobo massa moralistes. Per exemple quan dius "No haurien de posar al mateix sac tothom qui es despulla en una platja" sembla que facis una divisió entre nudistes bons i nudistes dolents. No es mereixen aquests últims la tolerància que tu reclames pels primers?).

    El nucli de la teva dissertació, si a algú li sembla escandalós vol dir que la llibertat d'expressió no està funcionant correctament. Perquè hi ha massa altaveus que proclamen autèntiques bajanades, que les repeteixen tants cops que adquireixen la categoria d'estàndards, fins i tot de veritats absolutes per alguns. Llavors, quan algú decideix fer un discurs força sensat (com aquest), té la impressió d'estar atemptant contra els dogmes de la moral, de ser un autèntic revolucionari. És tanta la intoxicació informativa del feixisme, que converteix en bitxos raros amorals tots els que dissenteixen i fa molt necessari que, de tant en tant, algú aixequi la veu en contra. Converteix la sensatesa en radicalitat.

    Crec interessant, i per això t'animo a seguir penjant els teus relats, donar a conèixer unes altres idees, treure-les de l'armari. Podem opinar que són més o menys vàlides que les nostres però és molt important donar-lis una aparença de normalitat, fer entendre a la societat que les coses poden funcionar d'una altra manera.

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

261913 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA