SOBRE D'UN COR HUMIT

Un relat de: Jaume Dargó
Sobre d’un cor humit


Plou defora del tren i fixo la vista en el vidre moll. Quan amb l’índex hi dibuixo un cor humit, el cap vola a records d’altres dies. De fa una eternitat.

Viatjava en un tren d’alta velocitat, veient ploure bots i barrals, metàfora idònia al sepeli d’una tieta excepcional. Ensomniada vaig dibuixar un cor en el vidre, asseguda en la confortable butaca del tren. Embadalida amb la pluja i absorta per la velocitat, el paisatge era un teló de fons mirant els reguerons d’aigua lliscar per la finestreta, amb el neguit d’arrapar-s’hi. De tant en tant, amb la cara enganxada al vidre, provava de capir el plany somort de les gotes perdudes.

L’Alacantí estava allí mateix, viatjant en un tren que, a tres-cents l’hora, gairebé volava arran del litoral Mediterrani. Abans però, a València, pujava una cosina que sortia als diaris i la tele, era famosa i n’ignorava el parentiu, fins just uns dies abans. Ella mateixa havia reservat els dos seients. Vaig saber que no faltava gaire per conèixer-la, quan es veié l’Horta Nord, o allò que en quedava.

—Hola! —Una veu dolça es presentà, —sóc Orgai, tu ets la Txell? —va mirar el cor encara marcat en el vidre i el va resseguir en seure.

Era sabut que es dedicava a la moda i, sincerament, era tota una deessa. Però la imponent presència interior em va superar tantes expectatives, que ni tan sols el protocol familiar ho va resistir. En aquell curt trajecte, fins la conversa no oral ens va apropar més que no podríem haver imaginat. Tornant del funeral va traslladar-se a Girona, per viure juntes. Uns mesos després, ens casaven a París.

Passats més de seixanta anys, tornem a València. En l’últim desig d’Orgai, va demanar reposar l’eternitat a l’Horta dels ancestres. Ho acomplirem, després d’haver recorregut la vida en parella, com amants, com mares i amigues.
I avui refaig el trajecte amb la nostra filla gran. Mira el cor dibuixat i resseguint-lo somriu, en sap el motiu. Embadalides, mirem les gotes de pluja lliscant pel vidre fred.

Comentaris

  • crohnic | 29-12-2016

    Una història intensa explicada amb delicadesa i amb un lèxic ric. Un relat poètic i bell.
    Aprofito per desitjar-te unes molt bones festes de Nadal, company!!

  • poètic[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 26-12-2016

    Estàs poètic aquest mes, home fosc!
    Tota una vida de parella recordada sobre un cor humit...
    Fins al proper!

  • Tancant el cercle[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-12-2016 | Valoració: 10

    o més ben dit, tancant el cor. Amb un cor comença el relat i amb un cor es tanca. I això és el teu escrit, un sentiment que neix, creix i perdura; representat pel petit i humit dibuix d'aigua i vidre que ho diu tot.
    Gràcies i bones festes!

  • En un tren... [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 23-12-2016 | Valoració: 10

    ...pot passar la mort i la vida i més ara que anem amb cendres amunt i avall.

    Bon Nadal i pròsper Any Nou.

    Olga

  • Molt emotiu[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 22-12-2016 | Valoració: 10


    Hola. El teu relat m'ha semblat molt bell. Al llegir-lo, no sé si se m'escapa alguna cosa, però he entès que el passat de l'Orgai i de Txell l'has situat en un temps que bé podria ser el futur que ens espera, potser a no tan llarg termini, tan de bo fora així. Un futur amb xarxa de trens d'alta velocitat, o Corredor mediterrani. En aquest context, elles haurien pogut casar-se perfectament a París, a més de desplaçar-se a velocitats de vertigen. Jo sóc de l'Horta Nord, una terra amb problemes i conflictes que es faria llarg explicar.

    Gràcies pel relat, que has anat trenant amb matisos delicats, creant una història tendra i propera alhora; un viatge de tornada al punt on va començar la relació entre les dues dones i que sembla venir, no tant del futur, sinó de la voluntat de construir-lo com cal. Bé, es només una interpretació. Bon Nadal.


  • Un amor com qualsevol altre[Ofensiu]

    Un amor un xic incestuós, però després del que tenim vist a totes les sèries d'avui dia no és res. Un relat preciós, poètic, molt ben filat i que et fa entendrir. Si era aquest el teu objectiu, amb mi l'has assolit, amb escreix. Molta sort!
    Edgar

  • Emoció i màgia[Ofensiu]
    Vicent Terol | 19-12-2016 | Valoració: 10

    Jo també he pensat el mateix que Joan sobre això dels casaments entre persones del mateix sexe, però ho he obviat perquè considere que es tracta d'un relat fantàstic i atemporal (també hi havia trens molt ràpids fa seixanta anys... al relat).

    Trobe que has escrit una història molt ben elaborada, amb un rerefons emotiu -com una banda sonora amb sensibilitat- i un final amb aire màgic. Impecable redacció, per altra banda.

  • Amor remullat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-12-2016 | Valoració: 10

    Si una vegada n'era una, després dues i finalment tres, doncs toca dir: butifarra de pagès! Un brindis amb forquilla per aquesta parella de noies, pel seu matrimoni i per la seva filla! tot això dins un relat poètic i evocador. Ferran, que passeu un molt bon Nadal i que siguemolt feliços! Una abraçada.

    Aleix

  • Un relat...[Ofensiu]
    Naiade | 16-12-2016

    Un relat ben inspirat, poesia pura, amb un lèxic molt ric. La temàtica ben original i entretinguda. M'ha agradat

  • Tinc uns petits dubtes...[Ofensiu]

    Tinc uns petits dubtes... Si situem el relat a aquestes dates, vols dir que fa seixanta anys a França ja casaven parelles homosexuals? Vols dir que fa seixanta anys els trens ja superaven els tres-cents quilòmetres per hora?
    Dubtes al marge, la narració m’ha semblat... no sé ben bé quina paraula utilitzar, posem-hi poètica? Venint de mi que no hi entenc un borrall en poesia potser es temerari però no ho sé dir millor. Els teus relats, que sempre en donen una mica de feina, tenen sempre alguna cosa que m’enganxa, alguna cosa que me’ls fa llegir fins el final.
    Possiblement no m’hauré sabut expressar correctament, però no dubto que si em sabràs interpretar.
    —Joan—

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-12-2016 | Valoració: 10

    El teu relat el trobo molt inspirat i bonic

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

28 Relats

169 Comentaris

18147 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.