SIT TIBI TERRA LEVIS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Estimada Isabel Clara Simó:
Era un dia fred com avui el que vaig parlar amb tu per primera i última vegada, jo no pensava seria la darrera. Com a persona positiva, vaig pensar que la vida ens reuniria alguna vegada a Barcelona. Jo no contava amb la teva malaltia i la d´una persona propera, poguessin allunyar-nos per sempre.
Les xarxes socials ens varen apropar. Aquella tarda crec estaves una mica desvagada i et va fer gràcia que t'escrigués a la vora de la llar de foc. També et devia encuriosir el meu amor a la literatura i la meva manera maldestra, perquè em vas comentar un relat escrit meu i el vas elogiar.
Vaig quedar una mica sorpresa, et tenia a un pedestal i com a referent, des del dia que va caure a les meves mans "Julia".
D´aquell dia ençà a la meva llibretera li demanava les teves obres. Les tinc en un lloc preferent a la meva biblioteca.Vaig començar a estimar la teva obra i vaig entreveure en les teves paraules, el teu amor al català, la teva defensa de les dones i de tota causa justa, les mateixes que jo intentava aconseguir.
Et vaig comentar la teva obra i vas veure t´havia llegit, no era una cosa estudiada per parlar amb tu , vas copsar el meu vertader interès a la teva persona i la teva obra escrita i em vas donar un consell.
- Llegeix i escriu cada dia una mica i no deixis mai de desitjar fer-ho més bé cada dia que passi. Sols així potser algun dia veuràs has tirat endavant una mica el teu art.
He passat una temporada que no ho he fet, però avui que he sabut la teva mort, intento fer-ho, tenies raó. Per tu escriure era viure i per mi entenc que també.
Gràcies per les paraules elogioses als meus pobres escrits , sé que no ho mereixo, però estic agraïda que tu un dia vagis llegir quelcom meu.
Espero que ens trobem algun dia , no sé a on, però espero tornar-te a trobar, encara que el dia no sigui fred.
Sit tibi terra levis.
Això són paraules dels antics i jo amb la meva manera humil i maldestre les faig meves.
Fins a sempre estimada, sempre viuràs al meu cor.

Comentaris

  • Homenatge serè[Ofensiu]
    SenyorTu | 24-01-2020

    Un relat que traspua sensibilitat i serenor. Enhorabona!

  • Un gran homenatge a Isabel[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-01-2020 | Valoració: 10

    Doncs està molt bé que hages escrit un homenatge a l'Isable Clara Simó. Ho has descrit amb bon art. M'alegre de que t'haja aconsellat i elogiat els teus escrits.
    Doncs jo no l'he coneguda, però sí que he llegit el seu llibre "Júlia", que és molt bo i té qualitat. Molt bé, Montserrat...
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Agraïment[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-01-2020

    Sempre sap greu la mort d'una escriptora, si éreu amigues, encara més, lògicament.
    Que siguis tan agraïda parla molt bé de tu, certament; segur que les seves paraules et van ajudar molt.

  • Seguirem el consell[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-01-2020

    Doncs farem això, Montserrat, seguir el consell que et va donar la Isabel-Clara Simó: llegir i escriure cada dia una mica i no deixar mai de desitjar fer-ho més bé cada dia que passi.
    Gràcies per llegir i comentar sempre els relats del concurs, fins al proper!

  • A la memòria de...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 15-01-2020 | Valoració: 10

    Montserrat t'agraeixo de tot cor que hagis dedicat uns minuts del teu talent literari a homenatjar la nostra estimada escriptora Isabel Clara Simó. Per què no tant sols era una molt bona escriptora, sinó que també era una gran patriota i per descomptat una grandissima senyora! Jo també et diré que vaig tenir el goig de coincidir un dia dins la cafeteria d'un hotel de l'example de BCN. Allí vaig tenir ocasió de mostrar-li els meus poemes, poemes que ella va trobar força originals i punyents... Per a mi sempre havia estat una dona exemplar... i encara preservo força exemplars del setmanari Canigó que ella i el seu marit van treure a la llum...També laseguiaa la revista El Temps... Et recomano una, potser, darrera entrevista que li van fer a TV3, trobant-se malalta...Però alhora lluminosa. Isabel Clara Simó - El divan - CCMA
    https://www.ccma.cat › alacarta › divan › isabel-clara-simo › audio . També vull agrair a N'Aleix Ferrater la seves paraules d'estimació i recordança devers l'Isabel. Us confeso que en veure l'entrevista em vaig emocionar...Nil.

  • Homenatge merescut[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-01-2020 | Valoració: 10

    Un homenatge ben merescut el que li has dedicat a la Isabel Clara Simó. Me n'alegro molt que tinguessiu contacte literari, sempre engresca el consell d'una gran escriptora. Jo, mira, resulta que la persona que em va vendre l'anell de compromís era una cosina de la Isabel. Eren idèntiques, la mateixa cara, el mateix accent, la mateixa vitalitat. Isabel, descansa en pau. Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.