Sisme

Un relat de: Eric Martinez
I de cop i volta us mireu, i veus com el seu cos es belluga d'un costat a l'altre, com si l'estructura en la qual esteu recolzats, patís un petit sisme... Un terratrèmol d'emocions guia els vostres cossos en una direcció paral·lela, compartint un únic final... I el mires... i ell et mira tu... I sents que el teu cor mai havia estat tan accelerat... Que la situació que estàs vivint, no és sinó el desencadenament de tot el que havies viscut... De tot el que havies amagat... De tot el que havies sentit... De tot el que havies somiat... I el mires... mires aquell actor, aquella mascara a la qual havies arribat a acceptar... I la treus... I observes l'ésser que sempre havies estimat...

-Calla... Besem...

I us foneu en un peto... Un peto que marcaria la teva existència... La teva forma de veure, de creure, de viure... I t'adones... Que la raó per la qual mai havies cregut en l'amor... Era perquè mai... t'havies enamorat...

Comentaris

  • Afegeixo...[Ofensiu]

    Jo, el meu, La Dutxa, un cop penjat a RC, fins que no ha sortit publicat, he estat modificant-lo, tal volta, a prop de 50! vegades... Aquesta sensació que hom te de canviar paraules i fins i tot el vers complet, sabent que en qualsevol moment es talla la cosa perquè automàticament es farà visible, és excitant i alhora molt creativa. Fer-ho en extremis comporta això.

  • Eric Martinez | 11-03-2019

    Si si Nil, ho he entès, l'únic que personalment considero que és un relat que encara té feina.

    Una forta abraçada.

  • Aclareixo[Ofensiu]

    Quan dic poc creïble no ho dic per els moviments d'ambdós cosos exerceixen, sinó per allò que e sorprèn com arriben a sincronitzar-se tan bé en i a fondre's a l'uníson.
    Al final hom ho entén... Estan enamorats. Molt ben estructurat, sento haver crear confusió... A tu mai et passarà per què quan comentes no passes d'una linea...

  • Gràcies Nil[Ofensiu]
    Eric Martinez | 10-03-2019

    Gràcies Nil, la veritat és que porto uns dies pensant que l'hauria de donar una volta.

    Gràcies crack!
    Una abraçada.

  • En moviment.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 10-03-2019 | Valoració: 10

    Un relat amb molt de moviment, poc creïble al començament i a la meitat, però quan arriben al final te n'adones que ho és per què estan enamorats.