Sis planys d'allò perdut

Un relat de: Pep

Sis planys d'allò perdut




Ai amor, per sempre amor,
bes que no ens donem
collita que perdem.

Ai amor, flor oberta d'amor
bes que no ens donem
de festa que manquem

Ai amor, dolcesa d'amor
bes que no ens donem
d'amor que plorarem

Ai amor, companya d'amor
bes que no ens donem
junts ho penarem

Ai amor, dels meus ossos amor
bes que no ens donem
sucre que perdem

Ai amor, penyora d'amor
bes que no ens donem
sempre el cercarem!


Pep


Comentaris

  • Gràcies Pep![Ofensiu]
    etapareina | 05-12-2007 | Valoració: 10

    el voldria meu aquest relat, aquests planys, aquests amors que se'ns escapen d'entre els dits de les mans sense saber com, quan, ni el perquè...

    gràcies Pep per fer paraula el que sentim!

  • Senzill...[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-11-2007 | Valoració: 10

    ...però amb un sentiment que desmarca.

  • Hola Pep[Ofensiu]
    Libertas | 02-11-2007 | Valoració: 9

    Acabo de descobrir-te i déu ni do!

    Les circumstàncies de la nostra vida estan condicionades pels besos?

    L'amor sempre és jove si és real, diuen.

    M'encanta.


    Libertas

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Pep

Pep

41 Relats

34 Comentaris

35506 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Amigues i amics. Fa trenta anys que vaig fer trenta anys.
Soc d'un poble de l'Horta valenciana anomenat Alaquàs
No vaig anar a l'escola ni allò mínim que fora desitjable. O siga que puc mostrar-vos un migrat certificat d'estudis primaris; molt primaris.
M'agrada que ploga; al meu país hi plou poc
Crec en Déu. Crec que és feu home en Jesús de Natzaret. Em sent afortunat per això.
Soc tècnic de so.
Fume "caliquenyos" valencians.
Soc autodidacta i me n'he sortit, però no us ho recomane.
Tinc dues filles i un fill, mel! La meua estimada es diu Empar; ¡més mel!
Estime la vida i crec en la bondat de la gent.
M'estime la mar. Em te el cor pres. M'agrada furgar-li la panxa.
Patisc des de fa no en se quant d'anys de migranyes i això fa que visca cada
bocí de benestar com si fos un regal.
Les converses amb amics, família o coneguts no les canvie per res.
Escriure sempre m'ha agradat. De jovenet
hi col·laborava en publicacions clandestines -o no- i de lluita per les llibertatsdemocràtiques.Despres en mogudes de moviments d'Esglesia i també nacionalistes.
D'uns anys ençà que estic pres per una obsessió que em fa llegir i escriure poesia sovint. Em fa sentir-me molt be. Crec que puc aportar alguna cosa.
D'antuvi el meu agraïment pels vostres suggeriments sobre tot si son sincers.
Crec que sovintejaré aquesta casa.
Ens llegirem sovint.
M'agrada relatsencatalà.