Sis contes ultrabreus

però he de confessar que m'han agradat més els dos primers. Potser ha sigut per l'ordre.

He passat una bona estona llegint-los i ara hi comento cuatre tonteries :p.

El primer m'ha fet recordar un culebrot de tv3 on les darreres paraules d'un personatge, eren alguna cosa com: "A la nevera hi ha dos talls de carn, vigila que no es facin malbé". Aquest però, a mi m'ha fet entendre que la planxa és la culpable de tot, i fa que el relat guany molt.

El del tresor, per mi, es pot resumir amb "si aconsegueixes tot el que vols, que et queda?" És un tema que m'agrada, i en conseqüència he quedat satisfet amb el final...

El d'engany crec que es veia massa a venir, i en aquest tipus de relats, perd la gràcia, crec que el més interessant és sorpendre al lector. (Si més no a mi són els que m'agraden)

De la resta, potser el que no m'ha acabat de fer el pes, és que en tots apareix la mort. Potser és al llegir-los seguits, però el final no m'ha acabat sorprenén.

Salut!

... que no entrava a Relats.
Aquest vespre, quan he trobat aquests sis contes breus, m'he afanyat a llegir-los. Renoi. si m'e n'han fet recordar d'històries!

Ben trobats, aquests contes minúsculs. Cada un té un puntet que li dóna vida.

Són tots molt bons. Els millors: La planxa i, en especial, el Tresor. El de L'epitafi també és molt colpidor. Enhorabona, val més un dels teus contes ultrabreus que molts relats.

Respecte el comentari a Romanticisme de mascle ibèric "les borilles" on són ....

Hahaha, molt divertits tots ....

El millor la planxa, el més cruel la planxa...

Un a un

La planxa
La ment juga males passades, ens salvarà el carnet per punts?

El tresor
Hi és clar que si, jo hauria fet el mateix,

Soledat
Als cementiris també hi ha bona companyia en aquest sentit, no?

El general
No hauria d'haver nascut, tot això que s'hagués estalviat... no han tingut mai gaires llums aquests militars. Tu saps la de pasta que estalviarien els USA si els tomahawks explotessin en quadrat...

Engany
encara rai que no segueix, si no, igual hi hauria marro ... s'haurien en-gay-nyat ( apa que DOLENT )

Epitafi
Em pots ajudar amb el meu ...
"Aquí descansen els ossos d'un que els tenia molt grossos i va morir cardant ... "
Si se'ns acudeix res, hauré de morir un dia que rimi amb "cardant" San Joan, Cap d'any, (això no seria un problema no ho hagués de fer cardant, oi? ) sempre puc llençar-me per la borda

no acostumo a comentar-te massa -ni a llegir-te tampoc, per què negar-ho xD- però ara veig que cal!

Són genial aquests contes, Bruixot!

El de "soledat" i l'últim, "epitafi".... genials... m'han encantat ;P

i és que és increïble, amb tan poc espai, dir tantes coses!

grans idees, grans paraules, grans contes!


petonassos!


annna**

Holes,

Són realment bons aquests "contes ultrabreus". Jo pensava escriure'n un dia d'aquests, però veig que ara perdria la originalitat.
Les històries estan molt ben trobades. Són perfectes per plantejar-les, desenvolupar-les i finalitzar-les en molt poques paraules. Penso que aquí rau precisament la gràcia.
Has llegit a Pere Calders? Ell també escrivia relats curts d'aquests, de quatre o cinc línies, i l'estil d'humor i de forma d'escriure era clavat al teu. Els dos ho feu excel·lentment. De fet, a la biografia tinc tres o quatre relats breus de Calders, trets del llibre "Invasió subtil i altres contes".
Quan llegeixo els teus contes, em sembla ben bé com si fossin de Calders, i això, crec jo, és certament molt bo.

Així és que, salutacions des de la meva pantalla i molta sort. Fins aviat!

Dan

Doncs això, petits però intensos. Al ser tan curtets tenen l'avantatge de que no els hi sobra res (i tampoc els hi manca).
M'ha agradat especialment el del xat.

Estic encantada d'haver-te llegit!

Tots són bons, però el de la planxa m'ha agradat molt (suposo que m'ha fet recordar algun moment viscut i m'ha sacsejat).
Títols breus, contes breus, grans missatges...

Felicitats per la brevetat i la inspiració que et mima,

angie